«I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» (Lc 9,20)
L’Evangeli del XII Diumenge de Durant l’Any ens situa davant d’una de les preguntes més importants que Jesús adreça als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» Aquesta pregunta travessa els segles i arriba també al nostre cor. No és una qüestió teòrica ni una prova de coneixements religiosos. Jesús desitja conèixer la resposta que neix de l’experiència personal, de l’amistat i de l’encontre amb Ell. Cada cristià és cridat a respondre amb la pròpia vida qui és Jesús, i d’aquesta resposta neix el camí concret de la vocació.
Pere respon en nom dels deixebles: «El Messies de Déu». Tanmateix, comprendre veritablement qui és Jesús implica molt més que reconèixer la seva identitat. Per això, immediatament després, el Senyor anuncia la seva Passió i explica que seguir-lo suposa recórrer un camí de lliurament, amor i fidelitat. «Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i que em segueixi.» Aquestes paraules mostren que el seguiment de Crist no consisteix a cercar l’èxit o la comoditat, sinó a aprendre a estimar com Ell va estimar.
La vocació a la vida consagrada troba aquí una llum especial. Tota vocació neix d’una pregunta i d’un encontre. Abans de cridar algú a deixar-ho tot, Jesús es revela com el sentit més profund de la vida. Només qui ha descobert que Crist és el seu tresor més gran pot respondre generosament a la invitació de seguir-lo més de prop. La vida consagrada no és simplement una opció entre moltes possibilitats; és una resposta d’amor a Aquell que ens ha estimat primer.
Quan una persona consagrada professa els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència, proclama amb la seva vida qui és Jesús per a ella. La pobresa afirma que Crist és la veritable riquesa; la castedat consagrada manifesta que el seu amor omple plenament el cor; l’obediència expressa la confiança que la voluntat de Déu condueix a la veritable llibertat. Aquests compromisos poden semblar exigents als ulls del món, però neixen d’una profunda experiència de fe i de la certesa que val la pena lliurar tota la vida al Senyor.
En una societat marcada per l’individualisme, l’afany de possessió i la recerca constant de satisfacció immediata, la vida consagrada esdevé un signe profètic. Els religiosos i les religioses recorden a l’Església i al món que Déu continua cridant, que l’Evangeli es pot viure radicalment i que la felicitat autèntica es troba en el lliurament generós d’un mateix.
Aquest Evangeli també ens convida a pregar per les vocacions. L’Església necessita homes i dones que, fascinats per Crist, estiguin disposats a seguir-lo amb un cor indivís. Demanem al Senyor que continuï suscitant noves vocacions a la vida consagrada i que concedeixi als joves el coratge d’escoltar la seva crida. Que Maria, dona del «sí» generós, acompanyi tots aquells que busquen descobrir la voluntat de Déu i respondre-hi amb alegria, confiança i fidelitat.
Gna. Gliceria Punongbayan
Cases dependents de la Priora General
