2 d’abril de 2025
“Contareu set setmanes d’anys — set vegades set anys… Aquest any serà un any de jubilar-se per a vosaltres… cadascun de vosaltres tornarà a la seva família… No sembreu, ni segareu el que broti per si mateix, ni vindimiaràs les vinyes no cultivades.
Perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres.”
(Levitic 25, 8-12)
Estimada Germana Ana Belén i totes les Germanes Dominicanes de l’Anunciata,
Celebrem el Jubileu del dies natalis de Sant Francesc Coll al cel, el nostre germà i fundador de la vostra congregació, dins del Jubileu del dies natalis aquí a la terra del nostre Salvador, l’any del Senyor 2025. Certament, aquest any és un any de gràcia!
El llibre del Levític ens diu que l’Any Sant té dos objectius importants: tornar a la família i entrar en el Sabbat. Així, el Jubileu és, abans que res, una invitació a “tornar” al Senyor (conversió i renovació); i, per a nosaltres, dominics, a “tornar” al carisma que Sant Domènec va rebre, a renovar el nostre compromís de predicar l’Evangeli com ell va fer, i, en particular, per a vosaltres, estimades germanes, a tornar al vostre esperit fundacional, la inspiració de Sant Francesc Coll.
La segona invitació és a entrar en el Sabbat, a “descansar en Déu”. Paradoxalment, la predicació de l’Evangeli és una tasca exigent i sense fi de la qual no podem “descansar”. Què és, doncs, aquest descans? Jesús ens convida:
“Veniu a mi tots els que esteu cansats i carregats, i jo us alleujaré. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc suau i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes.”
(Mateu 11, 28-29)
El “descans” del Jubileu no és una cessació de l’activitat, sinó una experiència de proximitat i unió amb Déu, que comparteix amb nosaltres el seu “jou” o missió. És el descans del qual va escriure sant Agustí: el nostre cor està inquiet fins que descansi en Déu.
Crist és el Predicador de l’Esperança, segons va declarar el nostre Capítol General a Tultenango, Mèxic (ACG 2022, 57). Certament, Crist és el Predicador de l’Esperança!
“Ell porta la bona nova als pobres” (Isaïes 61,1; Lluc 4,18-19).
Amb la seva vinguda, Crist és l’esperança encarnada:
“Aquell que hem escoltat, hem vist amb els nostres ulls, hem contemplat i les nostres mans han tocat—d’això donem testimoni”
(1 Joan 1,1-2).
A l’Ordre dels Predicadors, Domènec ens va prometre aquesta “meravellosa esperança”— O Spem Miram — de presència permanent, de gràcia vessada, d’ajuda assegurada, més enllà de la mort, de la foscor, de les dificultats i de la desesperació.
En aquest Any Jubilar, aquesta és l’Esperança que celebrem amb agraïment, l’Esperança que prediquem, l’Esperança que portem en la nostra peregrinació, l’Esperança que “proclamem amb insistència, a temps i a destemps, convençent, reprenent i encoratjant amb molta paciència en la nostra ensenyança” (2 Timoteu 4,2).
En nom de l’Ordre, us saludo en el vostre Jubileu i prego perquè el Senyor continuï beneint-vos amb noves vocacions i amb fecunditat en els vostres diversos apostolats de predicació de l’Evangeli.
El vostre germà,
Fr. Gerard Francisco Timoner III, OP
Mestre de l’Ordre
