Evangeli: Mateu 21, 33-43
La paràbola dels vinyaters malvats
La paràbola dels vinyaters malvats és una de les denúncies més contundents de l’Evangeli contra l’abús de poder, la corrupció de les elits i l’apropiació indeguda del missatge autèntic de Déu a la humanitat: el poder revolucionari de l’amor.
En el text bíblic, la vinya representa el poble i la creació sencera, confiada a uns governants i líders religiosos —sacerdots i ancians— que l’havien de cuidar. Tanmateix, aquests vinyaters actuen moguts per la cobdícia: se senten amos absoluts, silencien o maten els missatgers —els profetes— i, finalment, eliminen el Fill —Jesús— per quedar-se amb la vinya a través de la violència.
Si traslladem aquesta paràbola a la realitat del segle XXI, els vinyaters malvats són aquells estaments del poder polític, financer i mediàtic que administren el món com si fos la seva propietat privada, espremint-lo per al seu propi benefici i actuant amb impunitat.
Per citar alguns exemples, el cas Epstein i les xarxes d’abús representen d’una manera esgarrifosa la corrupció moral de les elits hiperprivilegiades i ultraneoliberals. Són el reflex exacte dels vinyaters que es creuen per damunt de la llei humana i divina, tractant els més vulnerables com a simples béns de consum.
O les guerres geopolítiques, com les de Rússia i Ucraïna o Israel i Palestina, entre tantes altres. Dirigents polítics i militars que, obstinats a conservar o ampliar el seu domini, sacrifiquen milers de vides humanes, destrueixen comunitats i arrasen terres que no els pertanyen. Igual que els vinyaters de la paràbola, imposen la lògica del «matem-lo i ens quedarem amb la seva herència», arrasant amb el valor suprem de la vida a canvi de territori, influència, guanys econòmics i un fals poder.
Tanmateix, la clau i l’esperança d’aquest Evangeli resideixen en el desenllaç formulat per Jesús: «El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que en doni els fruits», i en la «pedra rebutjada que s’ha convertit en pedra angular».
Els silenciats, els humils, la gent senzilla del carrer; les famílies que pateixen les conseqüències de les guerres; les víctimes que denuncien els abusos; les comunitats que tenen cura del veí en el dia a dia… Tots i cadascun d’ells representen aquella pedra que els grans constructors del poder solen menysprear.
Aquest Evangeli ens recorda que la salvació del sentit humà i del projecte de Déu no procedeix de les estructures corruptes de poder, sinó de la fe encarnada en la gent comuna. És la gent del carrer la que conserva l’empatia, la solidaritat, el desig sincer de pau i la convicció que la terra i la vida són un regal per compartir, i no un botí per saquejar.
En definitiva, quan les elits actuen per cobdícia i supèrbia, l’Evangeli ens demostra que una altra manera de viure és possible. La fe i la confiança quotidiana de la gent del carrer, capaç de perdonar, acollir i construir fraternitat enmig del caos, és precisament la que produeix els fruits que salven la «vinya». I gràcies a aquestes persones anònimes, d’aquestes vinyes en sortiran els vins que celebraran la vida, guariran la memòria del món i embriagaran d’esperança, confiança i amor el cor de la humanitat.
Eloi Nortes, FEDAC
