La Quaresma és una olimpíada d’amor, un camí de conversió recorregut descalç, com un itinerari cap a la Pasqua. Ens obre la porta a un llarg temps de camí, de pelegrinatge pel nostre món interior, per la petjada que deixem en el nostre pas per les vides dels altres i pels esdeveniments. Per veure-ho tot a la llum de la Paraula i perquè aquesta llum ens reflecteixi allò que necessita conversió.
Jesús ens indica l’esperit amb què hem de viure aquest temps de conversió. Ens convida a anar al més profund i a ser coherents i sincers amb nosaltres mateixos. Ens porta allà on el Pare ens veu tal com som i ens xiuxiueja amb infinita tendresa: “Ets el meu fill estimat”.
Convertir-se, pregar, és entrar a l’habitació secreta, a la intimitat del meu ésser, viure amb Crist, amb Ell i en Ell, obrir-se a l’amor de Déu, tractar d’amistat amb Aquell que sabem que ens estima. Tot aquell qui resa creix en humilitat per dins, per enfortir-se en caritat per fora.
Ens convida a dejunar, per créixer en fam de Déu i lliurament als germans. És un dejuni pasqual que sempre està ple d’un amor que té fam i set de l’Estimat; pel dejuni som convidats a no tocar la trompeta, sinó la tecla silenciosa de l’amor, que s’obre al seu cor i es tanca a allò que ens fa esclaus de les nostres pròpies passions.
Quan donis almoina, entrega la teva vida i l’almoina del teu temps, d’allò que exigeix una caritat ardent. No dóna una autèntica almoina cristiana aquell qui no s’hi implica fins al final, donar fins que faci mal.
Avui és el dia, és el que tinc, el que Déu em regala. Sempre hi haurà un somni per complir, un ideal pel qual lluitar, un amor que saciï la meva set de plenitud. Però l’oportunitat és ara: fer el pas que m’acosti al meu somni, dir una paraula o fer un gest que implanti aquest ideal, obrir el cor amb generositat i demostrar el meu amor a qui tinc al costat, a aquells amb qui convisc i em relaciono en aquest dia a dia que és la meva vida avui.
Convertir-se, pregar, dejunar i donar almoina passen pel moment de descobrir qui sóc, qui és el meu germà, veure’m i veure’l amb el cor de Déu.
Gna. Jesusa Sánchez Mesón
Comunitat de Valladolid
Provincia Rosa Santaeugenia
