En aquesta solenitat del Cos i Sang de Crist, l’Església ens convida a contemplar el misteri eucarístic, cor de la nostra fe i font de la nostra comunió amb el Senyor. Després de les celebracions pasquals, aquesta festa ens ofereix l’oportunitat de reviure la nostra gratitud pel do inefable que Jesús ens ha deixat: la seva presència real sota les espècies del pa i del vi.
A la nit de Dijous Sant, Crist va instituir l’Eucaristia dient: «Feu això en memòria meva». Aquest manament no es limita a un simple record; actualitza el seu sacrifici redemptor i ens hi associa. Avui, L’Església confirma aquesta presència sacramental. En rebre el Cos i la Sang de Crist, afirmem que la nostra vida està arrelada en Ell, ‘la Roca eterna.
La primera lectura presenta Melquisedec, rei i sacerdot, prefiguració de Crist. Ell encarna un sacerdoci universal, no dependent del llinatge levític. L’epístola als Hebreus hi veu l’anunci del sacerdoci del Fill, «establert no segons una llei carnal, sinó pel poder d’una vida imperible». Així, l’Eucaristia compleix la nova aliança, segellada en l’Esperit.
En la segona lectura, Sant Pau recorda la institució de l’Eucaristia, insistint en el seu caràcter sacrificial i comunitari. Cada missa ens uneix al Calvari i anticipa el banquet celestial. Lluny de ser un ritu formal, ens compromet a viure com a «cos de Crist» en la caritat i la unitat.
L’Evangeli descriu Jesús alimentant la multitud amb cinc pans i dos peixos. Aquest miracle revela la seva compassió i prefigura l’Eucaristia, on Ell es va donar veritablement com a aliment. Els deixebles, inicialment perplexos, esdevenen després instruments de la seva gràcia. De la mateixa manera, l’Església és cridada a compartir els dobs rebuts, confiada en la superabundància divina.
Així, l’Eucaristia és alhora promesa i realitat: «pignora de la vida eterna». Que puguem, com els deixebles d’Emaús, reconèixer Crist en el partir del pa i testimoniar la seva presència fins a la glòria de l’encontre cara a cara.
Gna Nelly TCHOUGNIA
Comunitat de Kpakpamè – Bénin
