L’evangelista Lluc ens presenta una paràbola d’aquelles que desconcerten. Quan veiem una actitud “corrupta” en allò que suposadament hauria de fer l’administrador, continuem llegint esperant una reprovació. Però el text continua i, en lloc d’arrepentir-se, l’administrador fa un pas més i continua utilitzant la propietat del seu amo en benefici propi. Aquí, potser, ja esperem una doble desaprovació.
Tanmateix, de sobte, el relat ens diu que el senyor elogia l’administrador injust perquè havia actuat amb sagacitat, demostrant ser algú capaç d’entendre l’essència dels assumptes i d’actuar amb visió de futur.
Actua mogut per la necessitat: comprèn que la seva relació amb els conciutadans no depenia de les seves pròpies accions, sinó del poder que l’amo li havia confiat. Sense diners, es troba perdut. Aleshores decideix establir una nova relació amb els veïns basada en la cooperació. Potser és poc assenyat buscar relacions autèntiques recolzant-se en una riquesa que avui hi és i demà ja no.
A Jesús no sembla preocupar-li la pèrdua econòmica de l’amo ric. En canvi, subratlla la lliçó que ofereix l’administrador: la prioritat de les relacions personals per damunt de l’organització econòmica.
Han passat dos mil anys i donem per fet que uns tenen terres i altres les treballen a canvi de mesures d’oli i càrregues de blat; que uns tenen diners i altres els utilitzen per tornar-ne encara més. Fem lleis per assegurar que “l’amo ric” no sigui enganyat i, alhora, que l’administrat pugui sobreviure. Potser com a societat encara no hem après a organitzar-nos d’una altra manera, però els creients estem convidats a fonamentar la nostra vida en relacions autèntiques amb els germans.
Com l’administrador, podem trobar-nos en la situació d’haver d’escollir entre servir dos senyors: l’amo ric o el bé comú. La proposta de Jesús ja la coneixem: fer-nos amics, és a dir, treballar pel bé comú. La riquesa del món ha de servir per a això: els diners com a mitjà i no com a fi. I Jesús ho deixa ben clar: no es pot fer una mica de cada cosa.
Que el Senyor ens concedeixi la saviesa per utilitzar els béns materials com a instruments d’amor i de servei, i així construir un món més fratern.
Xavier Batlle Pèlach
Direcció àrea gestió Bé Comú FEDAC
Provincia San Raimundo de Peñafort
