«Pren la teva creu i segueix-me» (Mt 16, 21-27)
La litúrgia d’aquest vint-i-dosè diumenge de durant l’any ens convida a reflexionar sobre què significa realment ser deixeble de Jesús. Seguir Crist no consisteix simplement a creure en Ell o caminar amb Ell quan la vida és fàcil. Significa confiar en Ell fins i tot quan no comprenem el seu pla, lliurar-nos a la seva voluntat i mantenir-nos fidels quan el camí passa per la creu.
A la primera lectura, Jeremies experimenta el dolor de ser fidel a Déu. Se sent rebutjat i ridiculitzat i fins i tot pensa a abandonar la seva missió profètica. Tanmateix, no pot romandre en silenci perquè la paraula de Déu s’ha convertit en ell «com un foc ardent dins del meu cor». La seva experiència ens recorda que la fidelitat no significa que mai ens cansem o ens desanimem. Hi pot haver moments en què vulguem aturar-nos, però la crida de Déu continua cremant dins nostre i ens dona la força per perseverar.
A la segona lectura, sant Pau ens convida a «oferir els nostres cossos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu». Seguir Jesús significa oferir-li tota la nostra vida: les nostres alegries, dificultats, feina, relacions i sacrificis. També significa permetre que Déu renovi la nostra ment, perquè aprenguem a buscar no només allò que nosaltres desitgem, sinó allò que Ell vol per a nosaltres.
En l’Evangeli d’avui, Jesús revela als seus deixebles que ha d’anar a Jerusalem, patir, morir i ressuscitar. A Pere li costa acceptar-ho. Estima Jesús, però no pot comprendre que el pla de Déu sigui diferent de les expectatives humanes. Per això Jesús li recorda: «No penses com Déu, sinó com els homes».
La reacció de Pere també pot ser la nostra. Com ell, podem voler seguir Jesús segons els nostres propis plans: una vida sense massa dificultats, una vocació sense lluites, una comunitat sense incomprensions o una missió sense sacrifici. Però Jesús ens recorda que ser deixeble implica lliurament: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi».
El camí de la creu no és un obstacle per a la missió de Jesús; és el camí pel qual Ell compleix fidelment la voluntat del Pare. Pere, mogut pel seu amor a Jesús, però pensant encara segons les expectatives humanes, es converteix sense voler en un obstacle per a aquesta missió. Les paraules fermes de Jesús ens recorden que seguir-lo exigeix deixar de banda la nostra manera de pensar i aprendre a confiar en la saviesa de Déu.
Per això, aquest Evangeli ens convida a preguntar-nos: Permetem que el pla de Déu guiï la nostra vida, o de vegades volem que Ell segueixi els nostres propis plans? Estem disposats a lliurar-li els nostres desitjos, expectatives i projectes personals?
Per a nosaltres, com a persones consagrades, aquestes preguntes adquireixen un significat molt concret. Com seguim Jesús en la nostra pregària quotidiana, en la vida comunitària, en la nostra consagració i en la missió apostòlica? Estem disposats a acceptar les petites creus de cada dia, amb paciència, perdó, humilitat i amor? La nostra vocació no es viu només a través de grans sacrificis, sinó també mitjançant els petits actes de fidelitat quotidiana.
Que tinguem el coratge de dir cada dia «sí» a la voluntat de Déu, posant a les seves mans els nostres plans, pors, dificultats i expectatives. Que sapiguem prendre fidelment la nostra creu, seguir Jesús i confiar que el seu camí, fins i tot quan és difícil, ens condueix a la veritable vida.
Gna. Maria Tran Thi Hong Thach OP
Província Sant Ramon de Penyafort













