Mateu 11,25-30
En aquest Evangeli, Jesús comença donant gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del Regne del Cel als senzills i humils, i no als savis i entesos, als qui una certa supèrbia intel·lectual pot impedir reconèixer Déu en les coses quotidianes.
Això no vol dir que aprofundir en el coneixement sigui dolent, sinó que hem de ser conscients que tot és gràcia. Per això el gran intel·lectual i místic sant Tomàs d’Aquino, després d’haver conegut els misteris de Déu mitjançant una experiència mística, va reconèixer en el seu llit de mort que tot el que havia escrit era “palla”, és a dir, que no tenia valor comparat amb allò que Déu li havia revelat.
En aquest text també descobrim la profunda intimitat entre el Pare i el Fill. Jesús no vol guardar aquesta relació només per a Ell, sinó que la vol revelar, per pura gràcia, a aquells que Ell vulgui. Que el Senyor tingui pietat de nosaltres i ens concedeixi compartir aquesta mateixa intimitat familiar amb Déu.
Finalment, Jesús ens convida al descans i a portar el seu “jou suau”. En aquest temps en què sovint vivim cansats i aclaparats per les exigències de cada dia, el Senyor es presenta com el nostre alleujament i el nostre repòs.
“Preneu el meu jou” és una invitació a caminar al seu costat. Ell comparteix amb nosaltres el pes de la vida. Això ens demana ser mansos i humils de cor, com Ell, per trobar el veritable descans en la seva companyia davant les múltiples exigències del món actual.
En un món on sembla que només som valorats si som savis, exitosos i autosuficients, el Senyor ens convida a fer-nos petits, a deixar anar les càrregues que no ens corresponen i a deixar-nos sostenir per Déu. Confiem en el seu amor i la seva misericòrdia infinits. Déu mai no es deixa vèncer en generositat.
Acabem la reflexió d’avui amb aquesta pregunta: Quines càrregues vols posar avui a les mans de Jesús? Escriu-nos-ho als comentaris i ens comprometem a pregar per tu. Moltes benediccions.
Germana Fanny Calderón Pérez
Província Santa Rosa de Lima
