L’Evangeli d’avui s’associa sovint a la temàtica de les vocacions, centrat en aquestes paraules de Jesús : «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, l’amo de la collita que enviï segadors a la seva collita.» Aquesta imatge revela que la missió és una necessitat urgent, nascuda del desig de tornar la vida i donar-la en abundància (Jn 10,10). Aquesta necessitat brolla del cor mateix de Jesús, mogut per una profunda compassió que expressa l’amor sense límits de Déu per la humanitat. La nostra misèria toca Déu : provoca en ell un amor que s’inclina cap a nosaltres, un amor misericordís que va molt més enllà de les nostres petiteses.
La constatació és reveladora : la collita és abundant. Es tracta de la conversió de les ànimes que, tocades per la Bona Nova, es giren vers el Senyor — essent cada conversió ocasió de festa al cel. Avui, el camp pastoral segueix essent vast. Però els nostres ulls, sovint encegats per les preocupacions del món, tenen dificultats per percebre la necessitat que suscita la compassió de Jesús.
És el mateix Jesús qui pren la iniciativa : crida homes i dones a col·laborar en la seva missió. Els pren a cadascun en la seva singularitat, els crida pel seu nom. No és una crida col·lectiva anònima, sinó una vocació personalitzada — a la qual s’espera una resposta personal. Pot hom respondre sense primer escoltar? La qualitat de la nostra resposta depèn de la qualitat de la nostra escolta. L’exemple de Judes ens adverteix : un cor lligat a la cobdicia i a la falsia roman tancat, fins i tot en presència de Jesús. És un advertiment per a tots els cridats : ser al món sense ser del món, sense deixar-se capturar per ell.
Respondre a la crida de Déu exigeix una escolta atenta de la seva Paraula, per tal de poder-la transmetre als altres. La mancança de segadors pot també provenir de segadors apagats, replegats sobre ells mateixos, el ego dels quals compromet la missió. Jesús ens mostra el camí : pregar sense parar. La pregaria ens manté en una relació viva amb el Senyor de la collita i alimenta en nosaltres l’abandonament confiat que ens porta a prats verds (Sal 23).
Senyor Jesús, fes-nos capaços d’escoltar la teva veu i de respondre a la teva crida amb llibertat i sinceritat. Ensenya’ns a desposseir-nos de nosaltres mateixos per fer-te lloc en les nostres vides, de manera que ens convertim en ostensoris a través dels quals el món et vegi obrant en la humanitat. Amén.
Germana Nelly Barbara BIKOULA A.
Vicariat Sant Francesc COLL
