La litúrgia d’aquest diumenge, el sisè del temps de Pasqua, ens submergeix en la dolçor de les promeses de Crist: l’amor, la pau i la presència de l’Esperit Sant.
En efecte, a mesura que ens apropem a la Pentecosta, l’Església ens convida a contemplar com Déu continua actuant en el nostre món, en els nostres cors, en la seva Església.
A l’Evangeli sotmès a la nostra meditació, Jesús ens lliura un tresor: «Si algú m’estima, guardarà la meva paraula, el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i farem estada en ell». Déu vol romandre a prop. Vol habitar en nosaltres, fer del nostre cor un santuari vivent. Aquesta presència es basa en una resposta d’amor. Estimar Jesús és guardar la seva paraula, és viure segons l’Evangeli privilegiant el perdó, la humilitat, la veritat i la fidelitat. I ell, Jesús, sap que no és fàcil; per això promet el Defensor, l’Esperit Sant que ho ensenyarà tot i recordarà les seves paraules. No és un Esperit de por, sinó un Esperit de veritat i de llum que sabrà il·luminar-nos en els moments difícils i unir-nos a l’Església, en la pau. De fet, això és el que observem en la primera lectura: els apòstols, després de la crisi que preval, il·luminats per l’Esperit Sant, decideixen amb saviesa i misericòrdia.
En la segona lectura, Sant Joan ens dona una visió grandiosa: la Jerusalem celestial, una ciutat de pau, d’unitat, sense llàgrimes ni divisions, on Déu habita amb el seu poble. Aquesta ciutat no és només per al futur. Ja pot néixer al si de les nostres comunitats cada vegada que escollim la pau en comptes del conflicte, la compassió en comptes de la indiferència, el diàleg en comptes de la violència.
Demanem al Senyor que revifi en nosaltres l’amor per la seva paraula per viure-la veritablement amb un cor obert a l’Esperit Sant i que siguem veritables artesans de pau per expandir-la al nostre voltant.
Gna Desirée NIANGORAN,
Comunitat de Bonoua (Costa d’Ivori)
Vicariato Saint François Coll
