Avui celebrem el segon diumenge de Pasqua, que és el de la festa de la Divina Misericòrdia. Crist ha ressuscitat veritablement d’entre els morts! Ell deté el poder i la reialesa sobre l’univers. Aquesta revelació la fa Jesús mateix a l’apòstol Joan en la segona lectura d’aquest diumenge. «Jo sóc el Primer i l’Últim, sóc el Vivent; era mort, i vet aquí que sóc viu pels segles dels segles, i tinc les claus de la mort i de l’estatge dels morts». Ap 1, 18-19. Aquesta és la victòria de Crist sobre la mort, de la Llum sobre les Tenebres, de la Veritat sobre la mentida… Crist és viu i convida a cadascú de nosaltres a entrar en aquesta vida nova que Ell vol comunicar-nos oferint-nos la seva Pau. Sí, «la pau sigui amb vosaltres!» diu Jesús per tres vegades a l’Evangeli de sant Joan als deixebles que s’havien tancat per por dels jueus. Avui encara, Jesucrist renova per a cadascú de nosaltres aquesta pau davant de totes les incerteses de la vida, davant de la por de l’endemà, de les situacions de violència i d’injustícia que paralitzen el món. Estem cridats a caminar en l’Esperança, no pas en una esperança passiva, sinó en una esperança que ens porta cap a un món millor. En conseqüència, és l’enviament en missió dels deixebles per ser els testimonis de la Redempció, d’allò que han vist, tocat i contemplat de la resurrecció de Crist. El Ressuscitat és present i actua per mitjà dels seus deixebles. Els múltiples signes resplendents operats pels apòstols en l’extracte dels Fets dels Apòstols sotmès a la nostra meditació en són una confirmació. I molta gent «s’adheria al Senyor per la fe» Ac 5,14 gràcies a l’anunci del Kerygma pasqual. Així, per la potència de l’Esperit Sant i el do de la Paraula de Déu, la Misericòrdia de Déu s’ha manifestat al món per al perdó dels pecats, perquè tot home pugui reconciliar-se amb el seu Creador. Mitjançant el sagrament de la confessió, tenim en plenitud la misericòrdia de Déu. Avui ens pertoca ser els missatgers d’aquest missatge de gràcia com Sant Domènec i Sant Francesc Coll.
En aquest procés espiritual, intervé la fe que ens permet entrar en comunicació amb Déu. Sant Agustí deia que la primera gràcia que vam rebre és el do de la fe. L’home necessita posar la seva fe en Déu, en la resurrecció de Crist per deixar-se guiar cap a la Veritat. Però alhora la fe no és quelcom irreflexiu, al contrari, la fe ens convida a reflexionar, a fer una revisió sobre certes concessions, sobre ideologies mundanes. Les desviacions que se’n deriven ens obliguen a passar per una reflexió crítica per progressar i sortir dels esquemes que ens allunyen de la veritat de l’Evangeli, per un retorn a l’Evangeli de Jesucrist. «La fe i la raó són com les dues ales que permeten a l’esperit humà elevar-se cap a la contemplació de la veritat», deia sant Joan Pau II en la seva carta encíclica “Fides et ratio”. El dubte de Tomàs ens ensenya encara avui la pràctica de la reflexió crítica per arribar a una convicció de la nostra fe. Es tracta del dubte que ens eleva cap a la fe. Dubtar per creure. Que el Senyor obri la intel·ligència del nostre cor a les realitats celestials!
Bon diumenge de la Divina Misericòrdia!
Gna Marthe A. ABADAHOUE
Comunitat d’Abidjan – Costa d’Ivori
