DIUMENGE DEL BON PASTOR
JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS
L’Església ens recorda el “Diumenge del Bon Pastor”: Jesús que camina amb nosaltres, ens acompanya, unes vegades al davant, altres al costat i altres darrere… “les crida cadascuna pel seu nom… va davant d’elles; les ovelles el segueixen perquè coneixen la seva veu” (Jn 10,3-4).
Els ofereix una visió clara cap a on es dirigeix la comunitat. Organitza la recerca de camins, marcant un ritme que reavivi l’esperança, no el cansament. Utilitza una veu reconeixible, basada en la integritat, la constància i la fidelitat. Seguir Jesús implica reconèixer la seva veu davant dels estranys, destacant la llibertat i la confiança en Ell, que guia i camina davant de les ovelles.
El papa Lleó XIV ens diu en el missatge per a aquest diumenge, amb el lema “EL DESCOBRIMENT INTERIOR DEL DO DE DÉU”, que és un moment de gràcia per pregar i reflexionar sobre la dinàmica interior de la vocació com a do gratuït de Déu. Recorrem el camí d’una vida veritablement bella que Jesús, Bon Pastor, ens mostra: el camí de la bellesa.
En l’Evangeli de Joan, Jesús se’ns presenta com el “Pastor Bell”. Fa referència a un pastor perfecte, autèntic, exemplar, disposat a donar la vida per les seves ovelles, manifestant així l’amor de Déu.
És el Pastor que captiva: qui el mira descobreix que la vida és realment bella si el segueix. Per conèixer aquesta bellesa no són suficients els ulls del cos ni criteris estètics; cal contemplació i interioritat. Qui s’atura, escolta, prega i acull la seva mirada pot dir amb confiança: “Confio, amb Ell la vida és bella”. Essent els seus deixebles ens tornem bells; la seva bellesa ens transforma.
El segell que distingeix els sants, a més de la bondat, és la bellesa espiritual resplendent que irradia qui viu en Crist, Bon Pastor. Cal cuidar la interioritat com a espai de relació amb Jesús, com a camí per experimentar la bondat de Déu en la pròpia vida. Aquesta relació es construeix en la pregària i el silenci, i ens obre a acollir i viure el do de la vocació com un projecte d’amor i fidelitat.
Si les nostres comunitats brillen per una fe viva, una pregària constant i una convivència fraterna, la crida de Déu podrà sorgir i madurar, convertint-se en camí de salvació per a cadascú i per al món.
El Senyor de la vida ens coneix i il·lumina el nostre cor amb la seva mirada d’amor. Tota vocació neix de la consciència i l’experiència d’un Déu que és Amor. Cal cultivar una confiança ferma i estable en les promeses de Déu, sense caure en la desesperació, superant les pors i incerteses amb la certesa que el Ressuscitat és el Senyor de la història del món i de la nostra història personal.
El papa Lleó ens anima a aprofundir en la relació personal amb Jesús, Bon Pastor, a través de la pregària quotidiana, la meditació de la Paraula de Déu, l’Eucaristia i l’adoració.
Que la Mare de Déu, model d’acollida interior del do diví i mestra de l’escolta orant, ens acompanyi sempre en el nostre cami.
Gna. Florentina Fernández Morán
Provincia Santa Rosa de Lima
