El Déu dels processos: de la ceguesa a la visió
En aquest camí de Quaresma cap a la Pasqua, ja ens anem acostant a la Pasqua de Jesús. Hem recorregut més de la meitat del camí quaresmal i estem molt a prop de celebrar la Pasqua del Senyor, cosa que ens provoca una alegre esperança. Per això avui celebrem el diumenge «Laetare», el diumenge de l’alegria.
Forma part de la nostra experiència humana caminar a plena llum del dia i caminar en la foscor de la nit. Si ho fem de dia veiem amb claredat; si ho fem de nit, la visió es limitada o es fa impossible. Així, l’experiència ens ensenya que necessitem la llum per poder veure amb claredat.
El mateix ens passa quan volem comprendre i arribar a la veritat de les coses i de les situacions. Si ho fem des d’una mirada ràpida i immediata, la conclusió a què arribarem no estarà lliure de superficialitat i d’aparença. En canvi, si ho fem des d’una mirada contemplativa i reflexiva, que va més enllà del que és immediat, la conclusió serà més profunda, més encertada i menys errònia. Qui no s’ha equivocat en jutjar o opinar per no haver donat abans espai a l’escolta i a la reflexió?
Necessitem, doncs, aquesta llum interior que ens permet veure amb claredat. Perquè veure, hi veiem. Però què és el que veiem? Com és la nostra mirada? El mateix profeta Samuel, buscant el futur rei que havia d’ungir, quan va veure Eliab va pensar: «Segur que aquest és l’ungit del Senyor», perquè el seu aspecte coincidia amb la idea que tenía del que havia de ser un rei. Però el mateix Senyor el va il·luminar i educar: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva gran alçada, perquè jo l’he descartat. Déu no mira com mira l’home: l’home veu les aparences, però Déu veu el cor». Com Samuel, estem cridats a veure «més enllà» del que és aparent i superficial. Estem cridats a mirar a imatge del mirar de Déu. Samuel es va veure obligat a fer el seu propi procés interior per «millorar la seva visió» i adequar-la a la de Déu.
A l’evangeli d’avui apareix Jesús que «veu» un home cec de naixement. I què veu? Certament no veu un «pecador», com van veure els seus deixebles, sinó un home capaç de manifestar en ell les obres de Déu.
I comença aleshores el procés de la visió. Jesús «va veure», «va escupir a terra», «va fer fang», «el va posar sobre els seus ulls» i «li va dir: ves a rentar-te». El procés comença amb la mirada de Jesús i continua amb els seus gestos i paraules. Davant d’això, el cec s’obre al procés i hi col·labora: «va anar», «es va rentar», «va tornar», «va veure» i després «va donar testimoni» i «va professar la seva fe» en Jesús davant de qui es va prosternar.
El procés de Samuel i el procés de l’home cec és el nostre propi procés com a batejats i deixebles de Jesús. És un procés d’il·luminació i de transformació interior que només es pot activar en l’encontre quotidià amb Déu, amb Jesús. Ell és la Llum i la Vida. On anem a buscar llum per a les nostres confusions i les nostres nits? Generalment anem a llums ràpides, intenses i fugiseres que, després d’haver-les provat, deixen encara més foscor.
Anem al cor de Jesús, que és la font de Llum inesgotable que ho fa tot clar. Entrem en diàleg amb Jesús, en conversa amb la seva Paraula. Deixem-nos il·luminar. A qui anirem? Donem-nos una oportunitat donant a Déu l’oportunitat de trobar-nos. Recolzem en Ell la nostra esperança i la nostra vida en aquests temps de violència, d’angoixa i de desesperança. Un poble nou trepitja aquesta humanitat: quina llum i quina vida noves porten? Quina llum donarem a aquests infants i adolescents que emergeixen avui davant dels nostres ulls? Col·laborem i provoquem processos de vida i no flaixos que il·lusionen i desapareixen. Que Jesús sigui la nostra Llum, la nostra Pasqua.
Germana Susana Sívori
Província Santa Rosa de Lima
