“Jesús ens acompanha en la nostra vida quotidiana”
En aquest tercer diumenge de Pasqua, les Escriptures ens presenten Crist sota diverses facetes: en l’evangeli segons sant Joan, és aquell que s’acosta als seus deixebles a la riba del llac de Tiberíades ajudant-los després d’una nit de pesca infructuosa (Jn 21, 1-19). És el mateix Crist que, en la segona lectura, rep al cel l’adoració dels àngels i dels ancians (Ap 5, 11-14). Finalment, és aquell de qui els Apòstols donen testimoni en la primera lectura davant les autoritats jueves (Ac 5, 27-41).
Malgrat que havia ressuscitat, Jesús encara era percebut com una figura amenaçadora per l’elit religiosa de Jerusalem fins al punt que ensenyar en el seu nom estava prohibit i els seus deixebles eren arrestats. No obstant això, l’Església dels Apòstols, forta de l’Esperit Sant rebut a la Pentecosta, afirmava amb resolució la seva identitat i la seva fidelitat a l’Evangeli. Els Apòstols feien actes sorprenents en nom de Jesús, batejaven i guarien amb la convicció que no hi ha cap altre nom pel qual hàgim de ser salvats. Portats davant del Sanedrí per haver transgredit la prohibició de predicar la paraula de Jesucrist, justifiquen el seu acte per la seva obediència a Déu. Les autoritats religioses, desconfiades davant les declaracions de Pere i dels seus companys, estaven exasperades i consideren aleshores fer-los morir, però la intervenció de Gamaliel els salva temporalment. En efecte, el discurs de Gamaliel, que adverteix els seus contemporanis contra la seva hostilitat envers els deixebles, ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia actitud envers aquells que es reclamen de Déu. Així, la persecució, lluny de debilitar la fe dels apòstols, esdevé una oportunitat de testimoni i d’unitat gràcies a l’Esperit Sant.
A la segona lectura (Ap 5, 11-14), la visió de Joan presenta el reconeixement de la sobirania de Déu en una lloança universal a Crist on tota la creació s’uneix per glorificar Déu i l’Anyell. És una visió que revela la dignitat divina i el poder salvífic de Jesús, Ell que és adorat pels àngels i els ancians. Des d’ara, el nostre camí cristià està marcat per la presència del Ressuscitat a les nostres vides. Si seguim els seus manaments i reconeixem la seva presència, els nostres esforços donaran fruit en abundància. La familiaritat amb Crist és essencial per transformar les nostres dificultats en alegria i conduir-nos al banquet etern. L’exemple dels Apòstols ens convida a considerar la nostra fe com un acte d’obediència a Déu i a testimoniar coratjosament de Jesucrist, animats per l’Esperit Sant.
L’evangeli segons sant Joan relata la tercera aparició del Ressuscitat a la vora del llac de Tiberíades on s’uneix a Pere i a altres deixebles després d’una nit infructuosa. Va ser durant la pesca que Crist havia escollit Pere com a apòstol. L’evangeli ens retorna al lloc on tot havia començat en la vocació de Pere per confirmar no només la seva missió de pescador d’homes, sinó també i sobretot des d’aquest moment, la seva missió de pastor de les ovelles del Senyor. De la mateixa manera, Jesús s’uneix a nosaltres en els nostres quefers quotidians per transformar les nostres «pesques infructuoses» en «pesques abundants», les nostres insatisfaccions, les nostres desesperances i les nostres ruïnes en esperança. Tanmateix, cal que seguim les seves instruccions i que obeïm la seva paraula com ho havia fet Pere.
Preguem el Senyor perquè ens concedeixi, en la familiaritat amb ell, la força del compromís personal i col·lectiu, i un cor atent a la seva paraula, llàntia dels nostres passos i llum en el nostre camí. Amén.
Gna Fidèle NGO MBOG
Comunitat de Bembéréké – Benín
Vicariato Sant Francesc Coll
