La celebració de la dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà ens recorda la bondat de Déu i la promesa complerta per Jesús a Pere quan li digué: «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i el poder de l’infern no prevaldrà contra ella.»
Des que el cristianisme fou acceptat per l’Imperi Romà al segle IV, la Basílica de Sant Joan del Laterà es convertí en el símbol del catolicisme. És la seu oficial del bisbe de Roma, on es troba la càtedra del successor de Pere. En ser reconeguda com la catedral del Papa, rep el títol de «mare i cap de totes les esglésies de la ciutat i del món».
La primera lectura descriu l’ideal d’un temple: un punt de trobada entre el riu i el mar, un indret on la terra i el cel s’uneixen. Aquesta comprensió ens ajuda a entendre l’acció de Jesús expulsant els venedors. El temple, que havia de ser un lloc fecund de bondat i santedat, s’havia convertit en un espai d’engany i pecat.
Els sacerdots del temple pregunten a Jesús amb quina autoritat actua, i Ell els respon convidant-los a destruir el temple, perquè Ell el farà ressorgir: «Ell parlava del temple del seu cos». Amb la Pasqua de Jesús —amb el seu cos destruït i ressuscitat— comença el nou culte. Al mateix temps, se’ns recorda que avui, cadascun de nosaltres, en Jesús ressuscitat, és «temple de Déu», perquè l’Esperit habita en cadascun de nosaltres (1Co 3,16).
Més enllà del sentit literal-històric del text, hi ha aquí un sentit teològic: el lloc de la presència de Déu passa a ser l’assemblea dels cristians; un edifici format per persones, per «pedres vives». Tots hem estat consagrats «temple de Déu» el dia del nostre baptisme.
Aquesta festa ha de despertar en els fidels el do de la comunió amb el Papa i la certesa de saber quin és el veritable temple de Déu. Crist és el veritable lloc on Déu s’ha fet proper, on s’ha fet home. Mai no serem privats del veritable santuari: Jesucrist.
Gna. Tresia
Provincia San Raimundo de Peñafort
