« L’Esperit que renova i uneix »
Avui, l’Església celebra el gran buf de Déu que fa noves totes les coses. A Pentecostès, l’Esperit Sant baixa com un vent impetuós i llengües de foc, transformant cors temorosos en testimonis audaços. Els Apòstols, abans tancats per la por, comencen a parlar en diverses llengües: senyal que l’Evangeli és per a tots els pobles. L’Esperit Sant trenca les barreres de Babel i restaura la unitat en la diversitat. És per això que el salmista canta la creació renovada pel buf de Déu, dient: « Treus el seu esperit, i moren… Envies el teu Esperit, i són creats ». Així, l’Esperit Sant és la presència vivificant de Déu, capaç de ressuscitar allò que sembla mort en nosaltres.
Sant Pau ens recorda que « els que es deixen conduir per l’Esperit són fills de Déu ». És aquest mateix Esperit que ens allibera de l’esclavatge de la por i ens fa cridar « Abba, Pare! ». Ens configura a Crist i ens fa capaços d’estimar com Ell.
A l’Evangeli, Jesús promet: « L’Esperit Sant us ensenyarà tot ». És el seu Esperit que ens fa viure els manaments no com una càrrega, sinó com un camí de llibertat i amor.
A exemple dels Apòstols, som enviats per anunciar en les nostres « llengües » – amb les nostres vides, paraules i accions – que Crist és viu. Demanem a l’Esperit que renovi en nosaltres la fervor missionera, guarim les nostres divisions i ens faci artífexs de comunió.
« Vine, Esperit Sant, omple els cors dels teus fidels i encén en ells el foc del teu amor! » Amén.
Gna Regina Emeline ABITAN
Comunitat de Nylon – Camerun
