Jn 11, 17–27
En aquest passatge de l’Evangeli, Jesús arriba a Betània i troba que el seu amic Llàtzer ja és mort. Marta, amb el cor adolorit, li diu:
«Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.»
Però, fins i tot en el dolor, Marta manté la fe: confia que Déu pot fer néixer vida allà on sembla que tot s’ha acabat. Aleshores Jesús diu:
«Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà.»
Aquest relat ens parla d’una esperança més forta que la mort. En Crist, la vida no s’acaba, sinó que es transforma. Allà on el món veu un final, Déu hi obre un camí nou.
Tots vivim moments com el de Marta: de dolor, d’absència, de preguntes. La fe no treu el sofriment, però li dóna llum i sentit. Jesús ens convida a confiar que el seu amor és més gran que la mort i que tot el que s’ha viscut amb amor perdura per sempre.
En aquesta commemoració dels fidels difunts, afirmem que els nostres éssers estimats viuen en Déu, font de vida i d’amor. Que la nostra pregària renovi la confiança en la seva promesa:
«El qui creu en mi no morirà mai per sempre.»
En cada final, l’amor de Déu continua actuant, i en cada cor que estima i espera, ja hi batega l’eternitat.
Gna. Jonalyn Vinluan
Provincia San Raimundo de Peñafort
