«Crist s’eleva al Cel i ens envia a transformar la terra.»
Els texts litúrgics d’avui ens conviden a contemplar el misteri de Crist glorificat, vencedor de la mort, que obre a la humanitat el camí del cel.
En la primera lectura, l’Ascensió es descrita com un esdeveniment alhora visible i misteriós: Jesús s’eleva davant dels Apòstols, marcant el final de la seva presència física a la terra. Crist glorificat no abandona els seus, sinó que inaugura una nova manera de presència, més íntima i universal. Pel salmista, Déu «s’eleva entre aclamacions». És un cant de victòria que evoca la reialesa de Crist, ja no limitada a Israel, sinó estesa a totes les nacions. L’Ascensió és, doncs, una festa de l’esperança: el cel ja no és inassolible, perquè el Fill de Déu n’ha obert les portes.
Aquesta esperança es profunditza en la segona lectura, on l’autor de l’Epístola als Hebreus presenta Crist com el Gran Sacerdot que entra al santuari celestial. El seu sacrifici únic ens dóna «plena confiança» per acostar-nos a Déu, purificats i renovats.
A l’Evangeli, després d’obrir la intel·ligència dels deixebles a les Escriptures, Jesús els beneïx i els convida a ser-ne testimonis abans d’elevar-se per sobre d’ells. La separació esdevé l’espera d’una presència més profunda. Per l’Ascensió, comprenem que la nostra vida cristiana es mou entre dos pols: la contemplació de Crist glorificat i el compromís concret en el món, en l’espera del seu retorn.
Així, l’Ascensió és alhora una festa de l’esperança i una crida a la missió. Crist, glorificat, ens atreu cap al Pare i ens envia a anunciar el seu Regne, sostinguts per la força de la seva presència misteriosa, però real.
En aquest dia, l’Església ens recorda que el cel és la nostra pàtria i que la nostra marxa en la terra ja està il·luminada per la llum de la Resurrecció.
Gna Regina Emeline ABITAN
Comunitat de Nylon – Camerun
