« Mireu de no practicar la vostra justícia davant dels homes només per ser vistos per ells. »
La Paraula de Déu d’avui ens convida a reflexionar sobre l’essència de la Quaresma: la conversió del cor. Per això, a la llum de la Paraula de Déu, el Dimecres de Cendra s’obre amb el conegut text de Mateu sobre l’almoina, la pregària i el dejuni. Ens convida a assumir un esperit de pregària, dejuni i caritat, no com a rituals externs, sinó com a actituds que ens transformen des de dins, confrontant la nostra pròpia interioritat amb tota la seva complexitat, i cercant Déu allà on Ell vol ser cercat, apropant-nos-hi amb confiança, com a un amic que ens coneix millor que nosaltres mateixos.
Aquestes pràctiques quaresmals —l’almoina, la pregària i el dejuni— són camins per reaprendre el retorn al cor, amb més veritat i coherència davant de Déu i dels germans.
En aquest temps de QUARESMA, la liturgia ens ofereix l’oportunitat d’experimentar una manera de viure en què la veritable llibertat pot expressar-se. Si creiem que un altre món és possible, ha de començar per nosaltres mateixos. Dejunar, donar almoina i pregar… tres propostes senzilles per ser millors i més humans.
La pregària: un temps per prendre consciència que la meva vida passa davant els ulls del Senyor i saber què hi veu; només davant la mirada compassiva del Senyor puc activar els millors recursos presents dins meu. La pregària és una trobada necessària i especial per conèixer el Senyor, connectar-hi i sentir la seva presència en el dia a dia. És temps d’agrair el bé que Ell fa en la nostra vida personal i en la vida dels altres.
El dejuni: deixar de banda allò que fa mal per afirmar el que mereix un espai en la nostra vida. El Senyor ens crida a dejunar de tot allò que ens perjudica: la incomprensió, la intolerància, l’egoisme, la supèrbia, les mentides i les excuses que ens impedeixen mirar la realitat de cara. Aprendre a dejunar no com un sacrifici buit, sinó per amor, assumint la renúncia que obre a una vida nova.
L’almoina: som cridats a compartir el molt o el poc que tenim, fent de la nostra vida una sortida constant cap als altres, sobretot cap als més pobres i exclosos. Que aquest temps de Quaresma sigui un retorn a l’essencial: un cor generós, humil, sincer i obert a la gràcia.
Germana Marlene Soares Mota
Provincia Rosa Santaeugenia
