«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments.»
Estem entrant en la fase final del temps pasqual i ens preparem per a la solemnitat de Pentecosta. Per això, Jesús continua el seu discurs amb un to de comiat. Però en els seus ensenyaments, cada frase està plena d’amor i d’esperança. Jesús comença dient: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments». Estimar Jesús no és només expressar sentiments. Estimar-lo i seguir els seus manaments exigeix accions concretes. Sovint volem estimar Jesús només amb paraules boniques, cants pietosos i oracions elaborades, de vegades sense un veritable sentit. Per això Jesús continua preparant els seus deixebles per guardar i viure la seva Paraula. És important que el seu Evangeli modelin els seus cors per continuar la seva missió.
Després, Jesús fa una promesa profundament consoladora: «Jo pregaré el Pare, i Ell us donarà un altre Defensor». Jesús demana al Pare que enviï l’Esperit Sant per ajudar-nos i revelar-nos la veritat. Coneix el cor humà i la seva solitud; sap que sense la seva presència ens sentim buits, perduts i cansats. Per això promet l’Esperit Sant, el Defensor. L’Esperit Sant ens sosté, ens il·lumina, ens consola i ens enforteix. És la presència de Déu dins nostre. És Ell qui ens aixeca quan caiem i quan la fe es debilita. És l’Esperit qui ens ajuda a continuar quan tot sembla sense sortida. Els deixebles encara estaven espantats i insegurs, però Jesús els assegura: «No us deixaré orfes». Confirma que sempre estarà amb nosaltres. Només cal confiar i seguir els seus manaments.
L’Evangeli també parla d’una presència invisible: «El món ja no em veurà més; però vosaltres em veureu». Veure Jesús no és només amb els ulls físics, sinó reconèixer-lo amb els ulls del cor. Qui estima pot percebre Déu en els petits gestos: en una paraula senzilla, en la fragilitat humana, en un gest d’afecte, en el somriure d’un infant. La fe ens ensenya a veure més enllà de les aparences i a tenir una mirada compassiva i amorosa.
«Jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.»
Aquí hi ha el centre de la vida cristiana: la comunió amb Déu. Ell habita en nosaltres; no cal buscar-lo en coses extraordinàries. Jesús ens convida a mirar dins nostre i reconèixer la seva presència en la vida quotidiana. Aquesta presència amorosa enforteix la nostra fe i la fidelitat a l’Evangeli.
Jesús conclou amb aquestes paraules tan boniques: «Jo l’estimaré i em manifestaré a ell».
Jesús es revela a aquells que obren el cor. Els qui l’estimen i guarden la seva paraula romanen units a Ell i senten la seva presència consoladora.
En conclusió, l’Evangeli ens recorda que no estem sols ni abandonats. Som la llar de Déu. I quan deixem que Crist visqui en nosaltres, la nostra vida esdevé un signe viu de l’amor diví en el món.
Germana Dorisdete Rodríguez de Brito
Provincia Rosa Santaeugenia
