« On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo » (Mt 2,2).
Avui, en la festa de l’Epifania d’aquest 6 de gener de 2026, culmina l’Any Sant Jubilar de l’Esperança, inaugurat pel venerat papa Francesc, de feliç memòria, i que es clou amb el tancament de l’última Porta Santa — la de la basílica de Sant Pere del Vaticà — pel papa Lleó XIV. A l’inici del que fou també la seva darrera catequesi jubilar dels dissabtes, el passat 20 de desembre, ens deia: « No s’acaba l’esperança que aquest Any ens ha donat; continuarem sent pelegrins de l’esperança! »
Rebre l’evangeli que la litúrgia d’avui ens ofereix en aquest context eclesial és molt oportú, potser més que mai, perquè se’ns reafirma la vocació de l’Església i de cada batejat i batejada a ser universals i caminants, sempre en recerca i amb esperança.
En efecte, els Mags d’Orient, segons el relat de Mateu, es posen en camí a la recerca del Rei dels jueus per adorar-lo. Van guiats per una estrella que els precedeix, els il·lumina i manté viva la seva esperança, la seva recerca de la veritat i la seva valentia per anunciar que l’infant nascut a Betlem és digne de tota adoració. L’Any Sant que hem viscut ens ha ofert l’oportunitat de reflexionar i celebrar el fet de ser homes i dones pelegrins, com els mags, i també persones d’esperança com ells. Un Any Sant jubilar és com un curs vivencial d’allò que proposa celebrar: així, quan vam viure l’Any de la Misericòrdia, vam aprendre a acollir i agrair la misericòrdia del Déu Pare bo i a ser també nosaltres misericordiosos com Ell.
Aquest Any Jubilar que avui finalitza també ens ha donat l’oportunitat d’aprendre, interioritzar i aplicar en la vida quotidiana els ensenyaments de l’Església que els Mags ens sintetitzen en quatre actituds vitals:
Som cercadors, pelegrins de cor inquiet, a la recerca d’un Déu enamorat que ens porta a estimar-lo i adorar-lo sempre.
Caminem en grup, sinodalment, escoltant sempre els altres per arribar a la veritat.
Ens guia una estrella que, quan la contemplem, ens omple d’alegria. Aquesta estrella és la nostra esperança, que ens fa caminar amb el cap ben alt i amb claredat. Com afegia el papa Lleó en la seva catequesi jubilar del 20 de desembre: « Sense esperança estem morts; amb esperança venim a la llum. L’esperança és generativa… és una virtut teologal, és a dir, una força de Déu, i com a tal genera, fa néixer i renéixer. »
Ja podem ser, doncs, com els Mags: no col·leccionistes d’estrelles, sinó cercadors i propagadors de la gran i veritable estrella que ens mostra Déu en la humilitat d’un pessebre, esperant tots els homes i dones de tots els pobles de la terra per ser salvats pel seu Amor.
Germana Rina Fernández
Província Santa Rosa de Lima
