Primera lectura: Isaïes 61,1-3a
Salm responsorial: 28 (27),1.3.6.9
Segona lectura: 2 Timoteu 2,22-26
Evangeli segons sant Lluc: 12,22-34
Avui, 19 de maig, celebrem la festa de sant Francesc Coll, el nostre estimat Fundador, i ho fem dins del context de l’«Any vocacional congregacional», en complir-se els 170 anys de la fundació de les Dominiques de l’Anunciata.
Les lectures corresponents a la festa ens porten a reflexionar sobre la Providència de Déu, sobre la missió i el comportament del deixeble creient.
La primera i la segona lectura ens parlen de la missió del servent de Déu, totalment entregat als més desfavorits, i de la manera com s’ha de comportar perquè el seu testimoni sigui creïble i d’acord amb la Bona Nova.
A l’Evangeli, Jesús ens crida a confiar radicalment en la Providència divina, abandonant la preocupació excessiva i angoixosa pels béns materials. No condemna el treball diligent ni la previsió responsable, però sí l’afany excessiu que roba la pau i la seva inutilitat, ja que no podem allargar ni un instant la nostra vida. Ho exemplifica amb dos exemples de la creació: els corbs, que no sembren ni seguen, però Déu els alimenta, subratllant que la provisió no depèn només de l’esforç humà, sinó també de la gràcia divina; i els lliris, que ni treballen ni filen, però els seus vestits són molt més esplendorosos que els de Salomó. Si Déu cuida així l’herba efímera, quant més cuidarà de nosaltres! Confiar en el Senyor, confiar que Ell coneix les nostres necessitats, canvia les prioritats: «Busqueu més aviat el seu Regne, i totes aquestes coses us seran donades de més a més».
El P. Coll, com ho confirmen molts testimonis, va mostrar una confiança absoluta en Déu al llarg de la seva vida; la va mantenir en les proves i va encoratjar els seus projectes. Recordem dues de les seves frases més conegudes que així ho reflecteixen: «L’Anunciata és obra de Déu» i «Si és voluntat de Déu que jo sigui cec, encara que pogués recuperar la vista tocant-me els ulls amb els dits, no ho faria». I nosaltres, confiem en el Senyor? Ens abandonem a la seva gràcia? O bé les preocupacions ens esclafen?
El passatge conclou amb una nota d’esperança i d’acció pràctica. El «Petit Ramat» és un terme de tendresa. És una expressió que reconeix la fragilitat numèrica i emocional dels deixebles en un món hostil, però Jesús assegura que al Pare li «plau» donar-los el Regne, eliminant la por al futur. El Regne no es conquista ni és un premi al mèrit, sinó un regal de l’amor de Déu. Com anem d’esperança? Percebem el Regne com un regal o com una cosa que hem de conquerir amb el nostre esforç i sacrifici?
Vendre per donar: Jesús convida a una generositat radical. En compartir amb els necessitats, es «fabriquen bosses que no envelleixen» i s’acumula un tresor inesgotable al cel. La manera com algú utilitza els seus béns revela on és la seva veritable esperança. Jesús conclou el seu ensenyament amb una veritat fonamental: «On tingueu el vostre tresor, allí hi haurà també el vostre cor». I el nostre cor, on és?
Que l’Esperit del Senyor enforteixi la nostra confiança en Ell i que, com a filles del Pare Coll, imitem les seves virtuts i seguim els seus ensenyaments.
Gna. M. Núria Cuéllar
(Comunitat «Sant Francesc Coll». Vic – Residència)
