Lluc 17, 11-19 – «Jesús, Mestre, tingues compassió de nosaltres!»
Els qui han cridat demanant la compassió de Jesús han obtingut no només la curació, sinó també el retorn a la vida, a la família i a la societat.
L’Evangeli d’avui ens presenta la gratuïtat i l’agraïment, com el diumenge passat ens presentava la fe; ara, una fe que es manifesta en l’agraïment per la salut i la dignitat recuperades. De la fe neix la lloança agraïda, la proximitat i l’alegria de reconèixer tot allò gran i abundant que hem rebut.
Viure amb gratitud i lloar Déu per tot el que rebem d’Ell és la imatge que sorgeix del relat dels deu leprosos guarits, destacant la figura del samarità que “va obtenir encara més”, tot i la seva doble condició d’exclòs (malalt i estranger).
Ell va reconèixer el pas de Déu per la seva vida i va tornar a Jesús agraït; es va prosternar davant d’Ell donant-li gràcies. Però Jesús digué:
«¿No han quedat tots purs? I els altres nou, on són?»
Nou d’ells no van saber agrair el do extraordinari rebut i van seguir el seu camí, oblidant el qui els havia curat.
Creure en Jesús ens transforma, ens guareix, ens neteja, ens fa criatures noves i ens permet viure pel Regne.
En resum, la persona agraïda reconeix l’amor de qui dóna i acull el do, viu amb més alegria, allunya el mal i enforteix els vincles amb aquell que li dona. Els éssers humans no tenim mèrit ni crèdit davant de Déu: tot és gràcia, començant pel do de la vida. Per això, com no viure en gratitud?
Viure en gratitud és un signe de la presència del Regne enmig nostre.
Com manifestem la importància de viure en gratitud i gratuïtat?
Les lliçons de la fe i la gratitud
- La fe que salva: Jesús destaca que la fe d’aquest estranger és la que l’ha salvat, i no només la curació física. L’agraïment és, per tant, signe d’una fe que transforma la vida.
- Un acte d’adoració: El retorn del samarità per agrair, és un acte de lloança que expressa una profunda relació amb Déu i reconeix la seva bondat infinita.
- Reconèixer i donar glòria: Se’ns convida a reconèixer els dons de Déu a la nostra vida —tant físics com espirituals— i a no oblidar d’on provenen.
Aplicació a la vida actual
- Viure l’agraïment: Hem d’aprendre a ser agraïts, no per costum, sinó per convicció profunda, ja que l’agraïment enforteix la nostra relació amb Déu i ens obre al seu amor.
- El poder de la gratitud: L’agraïment ens ajuda a veure la vida amb altres ulls, a reconèixer que tot és un do i a viure amb alegria, allunyant el mal.
- La importància del testimoni: Lloar i agrair públicament el bé que el Senyor fa a les nostres vides no és en va, sinó una manera de viure la fe en comunitat i donar testimoni de l’amor de Déu.
Que tinguis un diumenge beneït, i que Jesús sigui llum i guia per a la teva vida.
Gna. Rosario Ba, OP
Provincia San Raimundo de Peñafort
