Reflexió
La Perseverança en la Pregària
La Paraula de Déu avui ens recorda una cosa essencial per a la vida cristiana: “cal pregar sempre sense defallir.” Preguntar no és només un acte religiós; és l’alè de l’ànima, la força interior i el vincle que ens uneix a Déu, que sempre estima i protegeix el seu poble.
La imatge de Moisès amb els braços alçats a la muntanya ens mostra que la fe també és un esforç. Quan ell mantenia les mans alçades, Israel vencia; però quan les abaixava, el poble perdia. Llavors Aaron i Hur el van sostenir, perquè la pregària no s’apagués i arribés la victòria. Així és la nostra vida de fe: si confiem només en les nostres forces, ens cansem fàcilment; però quan ens deixem ajudar per la comunitat, trobem de nou la força per seguir fidels fins al final.
L’Evangeli continua amb la vídua que demana justícia. No tenia poder, només fe i perseverança. I va ser aquesta perseverança la que va fer que el jutge injust l’escoltés. Jesús utilitza aquest contrast per ensenyar-nos: si un home injust pot cedir davant la insistència, molt més ho farà Déu, que és un Pare bo, escoltant el clam dels seus fills. Perseverar en la pregària no és repetir paraules sense sentit, sinó un acte de fe: creure que Déu és present, fins i tot quan sembla callar, perquè aprenguem a confiar més en Ell.
Sant Pau, a la carta a Timoteu, ens assenyala la font d’aquesta perseverança: la Paraula de Déu. Ella ensenya, corregeix, enforteix i prepara el creient per a tota circumstància. Qui deixa que la Paraula penetri en el seu cor troba la llum necessària per ser testimoni de l’Evangeli “tant si convé com si no.” El salm d’avui ho confirma amb gran confiança: “El meu auxili ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.” Ell no dorm mai, sempre vetlla i protegeix la nostra vida.
Així, la perseverança en la pregària ens ajuda a mantenir davant de Déu una actitud d’humilitat i confiança, i no d’autosuficiència. I això sense cansar-nos, encara que ens sembli que Déu no ens escolta, respectant els seus temps i els seus ritmes.
Per a aquells que hem consagrat la nostra vida al Senyor, aquesta invitació és encara més urgent: perseverar en la pregària, en l’amor i en la fidelitat, fins al dia que Crist torni i compleixi plenament la seva justícia i la seva misericòrdia.
Gna. Teresa – Nguyễn Thị Hồng Nguyệt, OP
Comunitat Nostra Senyora del Rosari – Vietnam
