La litúrgia d’avui ens presenta un passatge preciós on Jesús manifesta plenament la seva humanitat: fer una pausa en el camí per visitar uns amics. Quelcom tan senzill i quotidià.
El rep Marta, que amb el seu esperit actiu i servicial, de seguida es posa a preparar alguna cosa per homenatjar-lo.
També hi ha la seva germana Maria, més sensible i atenta a la persona de Jesús. Ella s’asseu als seus peus per escoltar la seva paraula, per acollir-lo, per rebre’l amb un cor disponible, sense tenir en compte el temps ni el que passa al seu voltant; actitud que inquieta Marta i per això li fa el retret.
Les dues germanes, amb actituds diferents, manifesten el seu amor per l’Amic de maneres diferents: l’escolta i el servei. No obstant això, Jesús intervé – manifestant ara la seva divinitat, perquè Ell és “el Senyor” – i deixa clar que el més important és escoltar primer la seva paraula, perquè això és “el més necessari”.
Portant aquest missatge a la nostra realitat, tots tenim una mica de Marta i una mica de Maria, una part activa i una altra contemplativa. Però el vertigen en què vivim sovint ens fa caure en l’engany de l’activisme pur sense reflexió, encara que en ell es realitzi un bon servei als germans en nom de Jesús.
Deixar de banda el temps per a “l’escolta del Senyor” mitjançant la pregària, el silenci i la trobada personal amb el Mestre, és deixar de banda el sentit de la nostra missió en el món.
“Ser” i “Fer” es complementen. Contemplar i donar allò contemplat és una meravellosa síntesi per a la nostra vida cristiana. Però és important no alterar l’ordre, perquè el fer esdevindria buit sense la font d’on s’alimenta.
No ens convida avui Jesús, amb aquest evangeli, a repensar com estem vivint aquestes dimensions? Deixem-nos interpel·lar per Ell.
Gna. Susana Ruani
Província Santa Rosa de Lima
