A l’evangeli d’avui, cinquè diumenge de Pasqua, Jesús dialoga amb dos deixebles, Tomàs i Felip. S’adreça a ells amb aquestes paraules profundes: «No us inquieteu». Segurament Jesús els veia molt neguitosos per les coses que ofereix el món. Tanmateix, els diu: «Creieu en Déu i creieu també en mi.» Creure significa estar convençuts que coneixem i seguim Jesús, i que vol compartir la vida amb nosaltres, no sols aquí a la terra, sinó també en la vida eterna. Per això mateix diu als seus deixebles que s’havia d’avançar, perquè calia anar a preparar el lloc que correspon a cadascú. Avui nosaltres també som deixebles de Jesús, i Ell vol que estiguem amb Ell.
És impressionant que els deixebles estiguessin amb Jesús, però no coneixien plenament el camí ni el Pare. Per això reaccionen amb paraules humanes i lògiques. Tomàs li diu: «Senyor, no sabem on vas. Com podem conèixer el camí?» Felip diu: «Senyor, mostra’ns el Pare i ja ens n’hi ha prou.» Jesús respon a les seves inquietuds, potser decebut, perquè després de tant de temps amb Ell encara no el coneixien de debò. Però això no el va aturar: respon amb promptitud i es presenta com el camí, la veritat i la vida; qui el coneix a Ell arriba a conèixer el Pare.
Ara la pregunta és: coneixem realment el camí veritable? Estem segurs cap a on ens dirigim? Estem convençuts del nostre camí amb Jesús? Potser no tenim una resposta immediata. De vegades volem tornar a preguntar com Tomàs i Felip per estar més segurs. Quan ens sentim sols, abandonats, amb un buit interior, intentem omplir-lo amb coses materials, que ens alegren, però només temporalment. En canvi, allò que Jesús ens ofereix és per a tota la vida. Per això ens diu que no ens inquietem per les coses que només omplen un instant, sinó que busquem el camí i avancem creient en Ell, l’únic que pot omplir els nostres desitjos més profunds.
Més d’una vegada t’has proposat alguna cosa i, per més que vulguis començar, avançar o comprendre, t’adones que mai no acabes de concretar aquella proposta. Això és precisament el que els va passar als deixebles: estaven amb el Mestre, però els faltava aprofundir en la seva vida i el seu projecte. Avui ens passa el mateix: considerem que estem amb el Senyor i que això ja és tot, però en realitat no és així. Ens falta conèixer-lo, comprendre’l i creure que Ell és veritablement el camí, perquè Ell és en el Pare, i tot el que el Fill fa és perquè el Pare li ho ha ensenyat. Que difícil és comprendre i creure, encara que hàgim tingut una trobada preciosa amb Ell, si no li obrim el cor! És temps d’obrir-nos perquè la seva Paraula es faci vida en nosaltres i la puguem transformar en obres.
Germana Silvia Josefina Saquic Alva
Província Sant Martí de Porres
