23 de març de 2025
L’Evangeli de Lluc 13, 1-9 d’aquest diumenge 23 de març ens convida a reflexionar sobre aquestes paraules: quaresma, misericòrdia, solidaritat, paraules que estan unides en el temps de Déu, temps de camí cap a la Pasqua, on veiem que res no succeeix per atzar. El que passa a les nostres vides també respon al Pla de Déu, que amb saviesa ens deixa en llibertat perquè actuem i triem el millor. Tot el que ens passa cada dia és gràcia.
En aquest passatge de la figuera seca, el propietari de la vinya va esperar durant tres anys que la figuera donés fruits, considerant que aquest era el temps adequat i suficient perquè fructifiqués. Ara, la figuera havia de respondre als esforços i a la dedicació del vinyater. Havia de donar fruits i creixement durant el temps que se li havia confiat. Havia de mostrar que tenia vida interior, vitalitat per encomanar als altres, i que era el temps oportú per al seu desenvolupament personal i per enriquir la vida de la comunitat. Era el moment de poder tornar amb generositat tot el que se li havia donat. El vinyater, ple d’esperança, confiava a rebre els fruits d’aquesta atenció per la figuera.
Aquest text, en temps de quaresma, ens representa a cadascun de nosaltres. Déu Pare, ple de misericòrdia, ens coneix i sap d’antuvi que moltes vegades no actuem conscientment i ens deixem portar, una vegada i una altra, pel més fàcil, més còmode i menys esforçat. Així, ens anem allunyant del que Déu somnia per a cadascú. Però, amb gran paciència, torna a confiar en nosaltres, ens dona una altra oportunitat, com a la figuera, perquè no vol perdre’ns, no vol que ens apartem del seu pla de salvació.
Déu escolta pacientment les súpliques del vinyater, sent els seus precs d’intercessió i es compromet a duplicar les cures a la figuera. La dimensió de la preocupació per l’altre, pel germà, es converteix en la nostra pròpia conversió. En la mesura que estimem el germà, que superem les diferències, que reconeixem que aquell que és diferent de mi també és el meu germà, i que som capaços d’experimentar la seva humanitat i les seves limitacions sense prejudicis, aleshores ens estem acostant a Déu.
Aquesta mirada de tendresa, com la del vinyater que va ser capaç de suplicar i intercedir més temps per salvar la figuera, és la imatge de Déu Pare, que no vol que ningú es perdi. Aquest és el canvi al qual estem convidats en aquest temps de conversió. Déu espera de nosaltres aquests fruits de canvis profunds en el cor, imitant amb generositat aquesta preocupació i servei als altres, compartint el que som i el que tenim, els nostres dons i talents, per fer més feliços als altres.
Gna. Macaria Chan Chinol
Comunitat Santa Creu, Quiché, Guatemala
Província Sant Martí de Porres
