Avui celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. A la primera lectura, el llibre del Gènesi ens presenta una escena dolorosa i, alhora, profundament propera: l’ésser humà amagant-se de Déu. Sentim la pregunta que travessa tota la història humana: «On ets?». És la veu d’un Déu que no es resigna a la distància, que busca, que surt a l’encontre de l’home ferit, que promet una victòria. La història de la salvació comença amb una ferida… però acaba amb una gràcia.
Aquesta gràcia avui té un nom: Maria.
La festa de la Immaculada Concepció ens recorda que Déu va preparar per al seu Fill una llar sense ombra, un cor completament obert a la seva gràcia. No pas perquè Maria no necessités Déu, sinó perquè Déu la va omplir totalment de si mateix, des del principi, perquè la història pogués començar de nou.
L’Evangeli ens porta a Natzaret, al silenci d’una casa on l’etern s’abaixa fins a tocar la vida quotidiana. La salutació de l’àngel —«Alegra’t… el Senyor és amb tu»— no és només un anunci, és una revelació: l’alegria veritable neix sempre de la presència de Déu, no de les circumstàncies. Per això Maria s’amoïna, però no fuig; pregunta, però no es tanca; escolta, però no s’amaga com Adam. En ella, la humanitat torna a posar-se dreta.
La pregunta de Maria —«Com es farà això?»— neix d’un cor disponible, no incrèdul. Vol comprendre com entrar en els plans de Déu, no pas com evitar-los. I la resposta de l’àngel la convida a confiar més enllà de les seves forces: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu…». És a dir: no se’t demana que tot depengui de tu, sinó que permetis que tot depengui de Déu.
En aquell moment, el món canvia. Amb un gest lliure, humil i valent, Maria pronuncia el sí que obre la porta per on Déu entra a la història: «Que es faci en mi». El sí de Maria és l’arrel de la nova creació. Allà on Eva va escoltar la veu de la serp, Maria escolta la veu de l’àngel. Allà on la por va produir ocultació, la gràcia produeix confiança. Allò que es va trencar en un jardí, Déu ho restaura en una casa de Natzaret.
Celebrar la Immaculada és recordar que la gràcia precedeix, sosté i transforma; que tot a la vida comença quan deixem d’amagar-nos i permetem que Déu ens trobi. Maria no va viure exempta de dificultats, però va viure sense por, perquè sabia que Déu era amb ella. Avui la seva vida és un mirall d’allò que Déu somia per a cadascun de nosaltres: un cor disponible, una fe que pregunta però confia, una llibertat que es deixa habitar per la promesa.
Que en aquesta solemnitat puguem escoltar, com si fos la primera vegada, aquesta salutació que Déu adreça a cada cor: «Alegra’t… sóc amb tu».
I que, com Maria, puguem respondre amb senzillesa i valentia: «Senyor, fes la teva obra en mi».
Gna. Mariela Mareco, OP
Comunitat de Chiclayo
Província de Santa Rosa de Lima
