El triomf de Déu sobre els seus enemics a la muntanya ens recorda que el Senyor ens convida a la seva taula. La primera lectura ens crida a reconèixer i a viure la presència del Senyor. Isaïes ens revela el nostre Déu i ens convida a posar la nostra esperança en ell, perquè ell és la nostra salvació.
El salm ens recorda una vegada més que la bondat i la misericòrdia del Senyor ens acompanyen cada dia de la nostra vida. Ell ens guia pel camí de la justícia, perquè el Senyor és el nostre Pastor.
A la carta als Filipencs, recordem que Crist és qui ens dona la força per a tot. Aquesta és l’afirmació més contundent i significativa. Pau ens exhorta a proclamar que Déu, el nostre Pare, és digne de glòria pels segles dels segles. Amén. Això manifesta el poder i la naturalesa divina.
Molts són els cridats, però pocs els escollits. Som convidats a un gran banquet, el banquet d’una vida plena de gràcia. Tanmateix, sovint, per orgull, deixem passar aquesta invitació. No l’acceptem i sempre trobem alguna excusa que ens allunya del camí del Senyor.
Ningú no és digne de la misericòrdia del Senyor. Tant si som bons com si som dolents, tots podem caure en la ceguesa espiritual i deixar de reconèixer Déu de dues maneres: en primer lloc, com el Bon Pastor, que guia i té cura del seu ramat i vol evitar que ens allunyem d’ell; en segon lloc, com l’amfitrió generós, que ens acull a la seva taula i ens alimenta amb la seva Paraula i amb la veritat. Decideix què t’ajuda a SER FELIÇ; no busquis tant la perfecció en totes les coses.
En aquests temps en què parlem tant d’inclusió, Déu Pare i Jesús, que són bondat, ja proclamaven aquest missatge des de fa temps: incloure i no excloure; incloure sense sentir-se exclòs; incloure i ensenyar. Tornem a la crida que ens fa: TOTS SOM CONVIDATS AL BANQUET. Tots som convidats a la festa de la fe, vestint les nostres bones obres, l’obediència a Déu, el penediment per totes les nostres faltes i tot allò que és digne als ulls de DÉU.
Professora Liliana Arzamendia Dávalos
Luque – Paraguai
