En aquest quart diumenge d’Advent, la Paraula de Déu ens condueix al mateix cor del misteri de Nadal: Déu ve a habitar la nostra humanitat, i ho fa d’una manera humil, inesperada i discreta.
En la primera lectura, Isaïes proclama un signe impactant: «Heus aquí que la jove concebrà i donarà a llum un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel», és a dir, Déu-amb-nosaltres. Aquest signe no és una demostració de poder, sinó la presència suau de Déu que s’acosta al seu poble enmig de les pors i les amenaces. El text també revela que el rei Acaz es va negar a demanar un signe per no temptar el Senyor. Per al creient, és el mateix Senyor qui dona el signe, ja que els signes que demanem de vegades poden estar marcats per l’egoisme. El signe del Senyor continua essent ple d’amor i va més enllà de la nostra imaginació: el naixement d’Emmanuel, «Déu-amb-nosaltres», a través de la Verge Maria.
Seguint aquesta línia, el salm 23 (24) ressona amb l’arribada del Senyor gloriós, el Rei de la glòria, a qui pertany el món i tota la seva riquesa, la terra i tots els seus habitants. És una invitació a ser un poble que no lliura l’ànima als ídols mentre espera la vinguda del Senyor, i que el cerca sincerament amb un cor pur i unes mans innocents. Al mateix temps, el salm proclama: «Heus aquí el poble que cerca el vostre rostre, Senyor». L’Advent ens ha ensenyat a cercar aquest rostre, a ampliar el nostre desig de Déu i a purificar els nostres cors perquè esdevinguin una llar acollidora. Deixem-nos omplir per la presència imminent del Salvador.
La segona lectura, de la carta de sant Pau als Romans (1,1-9), posa l’accent en el fet que l’Apòstol de les Nacions ens recorda que Jesús és veritable Déu i veritable home. Descendent de la descendència de David, participa plenament de la naturalesa humana, llevat del pecat. Per ell hem rebut una filiació divina que ens concedeix la gràcia i la missió apostòlica d’anunciar el nom de Jesús a tot el món i de portar a l’obediència de la fe. Així, hem rebut la gràcia i la missió de donar-ne testimoni.
Pel que fa a l’Evangeli de Mt 1,18-24, ens obre al relat de la generació de Jesús, una manera de mostrar-nos que Nadal ja és a tocar. Aquest Jesús que pren carn és el compliment perfecte de la promesa de Déu, que actua per mitjà de l’Esperit Sant en favor del seu poble estimat. El Senyor salva aquest poble amb el naixement de Jesús del si de la Verge Maria, promesa amb Josep, fill de David i home de silenci. L’evangelista ens convida a entrar en el silenci interior de Josep. Tot sembla ensorrar-se per a ell, però en la profunditat de la nit, Déu li parla. Josep accepta acollir un esdeveniment que no comprèn del tot. Tria obeir, confiar i obrir la seva vida a un pla més gran que ell mateix. I és a través d’aquest «sí» silenciós que Emmanuel pot entrar en la nostra història. Així, el Senyor ens diu, com li diu a Josep per mitjà de l’àngel: «no tinguis por». Cal, doncs, una gran confiança en Déu, ja que els esdeveniments que succeeixen en la vida del creient serveixen per portar a plenitud la paraula del Senyor dita pel profeta. Per això és important, per als estimats de Déu, mantenir la fe aquest diumenge, perquè «heus aquí que la Verge concebrà i donarà a llum un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel». Mantinguem-nos vetllant i demanem avui la gràcia d’un cor disponible com el de Josep, la gràcia d’una confiança que permet a Déu actuar. Aleshores el Senyor naixerà a les nostres llars, en les nostres relacions, en el nostre món, que té tanta necessitat de pau.
Gna. TCHOUGNIA NELLY CONSTANCE, OP
