Quina alegria quan arriba un nou membre en una familia! Aquell petit que durant nou mesos ha estat només esperança i espera, ara pot ser vist, i acariciat. Aquesta alegria humana, tan senzilla i tan gran, és només un reflex de l’alegria que hauria d’inundar el cor de tots els cristians en aquesta Solemnitat de Nadal. Perquè el Fill de Déu ha volgut néixer com un de nosaltres; ha volgut assumir la nostra fragilitat i compartir plenament la nostra condició humana.
Les lectures d’aquest dia estan plenes de goig: “Els confins de la terra han contemplat la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, tota la terra; crideu de joia” (Ps 97,3-4). Aquesta és una alegria que només pot néixer de la contemplació profunda del misteri que avui celebrem.
L’autor de la carta als Hebreus ens recorda que Déu, “havent parlat de moltes maneres, ara ens ha parlat per mitjà del seu Fill; Ell és el resplendor de la seva glòria i emprenta del seu ésser (He 1,1-3). Per a nosaltres, aquest misteri és colpidor: el mateix Déu es revela en Jesucrist, la seva Paraula viva, “el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres” (Jn 1,14).
El Nadal ha de ser un temps d’agraïment profund: Déu s’ha acostat, ha fet estada entre nosaltres i ha volgut compartir la nostra història. Contemplar el Nen de Betlem — petit, fràgil, sense un lloc digne on néixer — és endinsar-se en el cor mateix del misteri diví. Allà, la humilitat i la petitesa Déu es fa present.
Tanmateix, en un món cada vegada més sorollós i atrapat per la pressa, correm el risc de reduir el Nadal a un simple esdeveniment consumista. Ens deixem atraure per les ofertes, els regals, les taules abundants i les celebracions externes, oblidant allò més important: el Déu que ve al nostre encontre, silenciós i humil.
Avui continuen ressonant amb força les paraules de sant Joan: “Vingué a casa seva, i els seus no el van reconèixer” (Jn 1,11). I és que moltes vegades ens deixem portar per un Nadal superficial, perdent de vista el seu Centre. Viure autènticament el Nadal és contemplar el misteri d’un Déu que es fa Nen pobre, senzill i indefens; un Déu que ens convida a reconèixer-lo en tants infants i famílies que avui encara manquen de condicions dignes per viure.
Celebrem aquest Nadal estimant més, abraçant més, compartint més. Mirem amb tendresa qui tenim al costat i amb generositat qui pateix. Contemplem el Déu que se’ns revela en el seu Fill Jesús, i des d’aquí anunciem amb la nostra vida allò que hem contemplat, perquè puguem dir, amb veritat i esperança: Bon Nadal!
Gna. María Santos Martínez, O.P.
Província Sant Martí de Porres
