Sovint, l’Esperança es confon amb un simple optimisme, amb la promesa de dies millors o amb la realització inevitable dels nostres desitjos. No obstant això, la virtut teologal de l’Esperança transcendeix l’esperança humana, perquè s’arrela en una confiança absoluta en Déu. No es basa ni en circumstàncies favorables ni en l’absència de sofriments, ja que les dificultats i el dolor són part inherent de la condició humana. Tant si es tracta de malalties, dols, pèrdues materials, conflictes o crisis, el sofriment és una realitat que tot ésser humà afronta.
Però Déu no roman indiferent al nostre dolor; es compromet plenament al nostre costat perquè, com diu: «Jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món» (Mateu 28, 20). Aquesta promesa divina transcendeix les vicissituds de la vida, tal com expressa el salmista:
«Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta» (Salm 23, 4).
Per a nosaltres, els cristians, la prova esdevé un acte de fe, una invitació a mirar més enllà de les circumstàncies immediates i a creure fermament que Déu actua fins i tot enmig del sofriment:
“Més encara, ens gloriem en les tribulacions, sabent que la tribulació produeix constància; la constància, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no decep” (Romans 5, 3-5).
Així, enmig de les proves, podem experimentar una pau i una força que emanen de la presència divina, «una pau que supera tota comprensió» (Filipencs 4, 7). Aquesta pau és el fruit d’una relació íntima i profunda amb Déu.
Tanmateix, l’Esperança no es viu només en l’àmbit individual; s’expandeix també dins la comunitat de creients, és a dir, l’Església. Som cridats a portar les càrregues els uns dels altres (Gàlates 6, 2), a encoratjar-nos mútuament i a donar suport a aquells que passen per moments difícils. La comunió fraterna és un espai privilegiat on l’Esperança s’enforteix, i cadascú hi troba consol i ànim en el seu camí amb Déu.
Som convidats a veure les nostres proves com a oportunitats de creixement i de testimoniatge, per esdevenir artesans de fe, d’esperança i de caritat per als nostres germans i germanes. Sigui quina sigui la dificultat que ens toqui viure, recordem sempre que la nostra Esperança està arrelada en la presència constant d’un Déu amorós que ens acompanya a cada instant de la nostra vida.
Que la Mare de Déu de l’Esperança ens sostingui en les nostres tribulacions i ens guiï cap a la llum de Crist.
Germana Regina Emeline ABITAN
Vicariat de Sant Francesc Coll
Comunitat de Nylon – Yaoundé
