En aquest quart diumenge dedicat a la pregària per les vocacions a l’Església, els textos litúrgics ens donen l’oportunitat de meditar sobre la crida universal de Déu, la missió de l’Església i la sol·licitud pastoral de Crist. Aquests textos teixeixen una unitat profunda entre l’obertura a les nacions paganes, la resposta joiosa del poble de Déu i la promesa de la vida eterna sota la guia del Bon Pastor.
A la primera lectura, Pau i Bernabé, davant el rebuig d’una part dels jueus d’Antioquia, els declaren: «Ens adrecem a les nacions paganes». En efecte, la salvació no està reservada a un sol poble. Aquesta obertura prefigura l’Església, cos místic de Crist, cridada a aplegar una multitud immensa que ningú no pot comptar (Ap 7, 9). Amb el salmista, reconeixem que som el poble de Déu, som el seu ramat. Ell és qui ens ha fet, i som seus (Sl 99, 3). Jesús, com a pastor del ramat, ens recomana escoltar la seva veu perquè no li n’hi ha prou amb aplegar-nos sinó també amb guardar-nos a les mans del Pare. Per això, ell dóna la seva vida. Per tant, els cristians han de redescobrir la seva vocació com una pertinença filial i missionera. És responsabilitat seva donar suport, encoratjar i mantenir les vocacions a l’Església perquè el ramat de Déu creixi en la unitat i l’esperança de la vida eterna.
Preguem perquè el Senyor susciti obrers per a la seva collita, cors dòcils, homes i dones que responguin generosament a la seva crida. Que els qui ja estan compromesos en alguna vocació a l’Església siguin testimonis fidels del Ressuscitat.
Gna Regina Emeline ABITAN
Comunitat de Nylon – Cameroun
Vicariat Saint François Coll
