Ml 3,19-20a: Per a vosaltres sortirà el sol de la salvació, amb els seus raigs guaridors.
Salm 97: El Senyor ve a judicar el món amb justícia.
2 Tes 3,7-12: Qui no vulgui treballar, que no mengi.
Lc 21,5-19: Amb la vostra constància salvareu la vida.
Les lectures del diumenge XXXIII (Cicle C) transmeten un missatge d’esperança: el judici serà per a la salvació, no per a la condemna. La Paraula de Déu ens parla del final dels temps amb un llenguatge apocalíptic. Tant l’Evangeli com la lectura de Malaquies mencionen catàstrofes, divisions, guerres i destrucció. Tanmateix, el missatge més important és el final: «Brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us curaran», «ni un sol cabell del vostre cap no es perdrà; amb la vostra perseverança salvareu la vida».
Malaquies i els darrers profetes abans de la vinguda de Crist anunciaven “el dia del Senyor”, gran i temible. Les descripcions bíbliques del “darrer dia” parlen de la desaparició del que és passatger i de la revelació de l’únic Senyor i Déu.
En la segona lectura, sant Pau critica aquells que viuen sense treballar, a costa dels altres, amb l’excusa d’esperar la vinguda del Senyor. Amb el seu exemple de vida, ensenya a ser vigilants, però també serens i treballadors. Un dels valors més destacats per sant Pau en el treball és la caritat: treballar és estimar els altres; l’ociositat és un pecat contra la justícia i l’amor fratern.
En l’Evangeli, malgrat l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, el presagi de la Passió enfosqueix els darrers dies del Mestre. Jesús aprofita per instruir els deixebles sobre la destrucció del Temple i les persecucions que patirà l’Església, tot orientant la mirada cap al final dels temps.
«No en quedarà pedra sobre pedra.» Jesús anuncia la ruïna d’allò que més estimaven. Però el perill més gran no era la destrucció de Jerusalem, sinó el cansament i la manca de fidelitat abans d’arribar a la glòria. La perseverança és paciència, constància i força interior.
«Aneu amb compte que ningú no us enganyi.» El Nou Testament adverteix sovint sobre falsos mestres i profetes. En temps de confusió, cal una fe ferma i vigilant, capaç de discernir i denunciar els falsos messies: «Molts vindran en nom meu, dient: Sóc jo.»
«Tothom us odiarà per causa del meu nom.» La persecució no ha de sorprendre el cristià; ja ha estat anunciada per Crist. És una ocasió per donar testimoni de la fe.
Jesús i el seu Esperit no abandonen mai els seus testimonis. Els concedeix la confiança que neix de la comunió amb Ell.Vivint aquesta comunió, podem dir amb sant Pau: «Ja no sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi», i rebre «una saviesa i una paraula que ningú no podrà contradir». En aquesta comunió d’amor, passi el que passi, «ni un sol cabell del nostre cap no es perdrà», perquè la Vida no pot morir.
Gna. Francisca González García
Provincia San Raimundo de Peñafort
