En aquest diumenge en què l’Església ens convida a contemplar la Sagrada Família, se’ns crida a dirigir la nostra mirada cap a un misteri que traspassa fronteres, cultures, llengües i segles: el misteri de la família, bressol de tota humanitat. És el misteri d’una família humana habitada per Déu. Una família com tantes d’altres, en tots els continents, exposada a l’incògnit, travessada per la por, però sostenida per l’amor.
En efecte, el llibre del Siràcida ens introdueix en la saviesa antiga: honrar els pares, cuidar els majors, respectar la memòria, escoltar l’herència transmesa. A Àfrica, Àsia, Oceania, Europa o Amèrica, aquest valor de l’honor degut als ancians segueix profundament arrelat en les cultures. Uneix les generacions i dóna cos a la gratitud.
Pau, en la seva carta als Colossencs, ens recorda les virtuts de la vida fraternal: la tendresa, la bondat, la paciència, l’humilitat. Són les fibres invisibles que generen un clima on cadascú pot sentir-se acollit, créixer i ser feliç dins d’una veritable comunitat humana, ja sigui familiar o religiosa.
A l’Evangeli, contemplem Jesús, Maria i Josep convertits en refugiats. La Sagrada Família parteix cap a Egipte, a una terra estrangera, portadora d’una promesa fràgil. Família migrant, esdevé vulnerable. Avui dia encara, famílies senceres fugen de la guerra, la misèria, les persecucions, la pobresa. Sovint som testimonis d’aquestes tragèdies. Sabem com el teixit familiar està esquinçat en moltes regions del món. Josep, Maria i el nen Jesús coneixen el pes de la incertesa, el gust amarg de l’exili. I, tanmateix, a través d’ells, Déu s’acosta a totes les famílies que pateixen; fins i tot ferida, la família segueix sent font de vida. En les diferents cultures del món, la família segueix essent aquell lloc on s’aprèn a estimar, a deixar-se estimar i a viure valors específics.
– A Àfrica, la família sovint és extensa i es caracteritza per la calor del clan, el respecte als ancians.
– A Àsia, l’honor de les generacions, la saviesa compartida a taula.
– A l’Amèrica Llatina, l’alegria del viure junts, la tendresa festiva.
– A Europa, la transmissió del patrimoni, la força discreta de la fidelitat.
– A Oceania, el vincle amb la terra, les arrels en la naturalesa i la història.
No obstant això, de la família neixen ferides, tensions, silencis pesats… En aquest sentit, la Sagrada Família se’ns dóna com a model i signe viu de Déu que habita les nostres fragilitats, de Jesús nascut en la pobresa, i d’un amor fort, discret com el bufar.
Doncs, en aquest dia, donem gràcies a Déu per totes les famílies. Preguem per les que estan dividides, desplaçades, ferides. El nostre món necessita famílies i comunitats on regnin l’humilitat, la paciència, el perdó i la confiança. Que puguem, seguint l’exemple de la Sagrada Família, ser aquest signe d’esperança per a les nostres famílies. Amén.
Gna. Regina ABITAN, OP
Vicariat Sant Francesc Coll
