Primera lectura: (Is 55,6-9)
«Els meus plans no són els vostres plans, els vostres camins no són els meus camins». M’agrada pensar que Déu mira sempre pel bé de les seves criatures. Ell ens convida a transitar pels camins més convenients per fer present el Regne.
Segona lectura: (Fl 1,27)
«L’important és que porteu una vida digna de l’Evangeli». Per a sant Pau, la vida o la mort passen a un segon pla. El coneixement de Jesús fa que només li importi ser fidel al seu Senyor.
Evangeli: (Mt 20,1-16)
La paràbola dels jornalers reflecteix el costum que hi havia antigament en molts pobles. Els jornalers es llevaven de matinada i anaven a la plaça del poble a esperar que fossin contractats per aquells que necessitaven els seus serveis. No tenien cap altra font d’ingressos que el seu treball. Tenir assegurat el jornal del dia era una sort. No hi havia feina per a tothom, però ells continuaven allà. A mesura que passava el temps, apareixia el desànim: alguns es retiraven, mentre que d’altres perseveraven i aconseguien feina, encara que fos al migdia o al final de la tarda. Aquests continuaven esperant i aconseguien feina. La perseverança havia donat fruit. És l’actitud del servent: «Aquí em tens, Senyor; no tinc res i ho necessito tot».
Això és el que ens commou de la bondat de Déu: «Aneu també vosaltres a la meva vinya». No importa quant hagin treballat; ell està sempre disposat a socórrer qui ho necessita.
El contracte dels primers va ser de justícia; el dels últims, de gran misericòrdia. El cor de Crist els iguala en la recompensa perquè, més que el fruit del seu treball, li importa la seva necessitat. Donar un denari als últims no ho exigia la justícia, sinó la bondat de l’home compassiu que intenta alleujar les necessitats dels altres. Donar un denari als de la primera hora era el que s’havia convingut; era complir amb la justícia.
Gna. Olga Díaz
Província Rosa Santaeugenia
