I si el jull no venç?
L’Evangeli comença amb una imatge plena de vida: un sembrador que sembra bona llavor. Déu sempre inicia la seva obra sembrant el bé, amb somnis d’eternitat, d’esperança al cor de les persones. La paràbola d’aquest diumenge ens recorda que la Paraula, el missatge de Déu, no és passat, sinó un eco viu en el nostre present. Allò que Jesús va dir “ahir” és la guia viva que necessitem escoltar avui, un mirall de la nostra realitat actual.
Des de l’origen de la nostra Congregació, les germanes s’han entregat a un projecte de VIDA, una vocació, un somni —el de Déu— que, en el carisma de Domènec de Guzmán i del P. Coll, troba la inspiració per continuar treballant al camp, buscant sembrar el millor blat. Al llarg dels anys i en les diferents realitats, això no ha deixat de fer-se. Tanmateix, de vegades experimentem el dolor del pagès: la dolorosa realitat de veure com alguns, moguts per altres interessos, amenacen d’ofegar tants anys d’esforç i entrega. El camp de la paràbola representa la nostra pròpia vida, on conviuen intencions nobles, virtuts i amor (el blat) amb pors, egoisme i ferides (el jull).
La mirada de Déu no es fixa primer en les nostres limitacions, sinó en el potencial de vida que ha posat en nosaltres. El mestre diu als servents quan volen arrencar el jull: “no, perquè en arrencar el jull podríeu arrencar també el blat”. Aquí se’ns fa una crida a la prudència. Hi ha batalles que, si es lluiten amb les mateixes armes de poder i violència que utilitza el jull, acaben destruint la pròpia essència. Encara que la paràbola diu que “un enemic ho ha fet”, només ens recorda que el mal i l’ambició existeixen i que, quan s’infiltren, causen un mal real.
L’enemic sembra jull precisament perquè el camp és fèrtil i el blat és de gran qualitat. La vida entregada no perd el seu valor per la presència del jull. L’entrega continua essent neta i sagrada, encara que de vegades patim davant la injustícia. El Senyor del camp també pateix.
El mestre diu als servents: “guardeu el blat al meu graner”. Quanta esperança trobem en aquestes paraules! El desenllaç, que encara ha d’arribar, no depèn dels qui avui tenen el poder. L’èxit aparent és efímer. El que és valuós, noble, l’entrega, ja té un lloc segur i indestructible a les mans de Déu.
Enmig de tot hi ha esperança: allò que és autèntic, el que es dona amb amor i rectitud, queda guardat al “graner” (al cor de Déu). Que gran és la saviesa del Mestre quan decideix que la millor manera de combatre el jull no és atacant-lo, sinó fent que el blat sigui tan fort, profund i madur que el jull no el pugui ofegar!
Avui se’ns crida a prioritzar, a cuidar el que perdura, a mantenir la nostra integritat i a protegir aquells que sí valoren la sembra del blat. El jull no defineix el nostre camp. L’enemic actua a l’ombra, però la bona sembra continua essent nostra i de Déu.
La nostra tasca no és lluitar frontalment contra aquells que es busquen a si mateixos, ni destruir el jull, sinó resistir, enfortir les arrels i continuar nodrint la vida bona. La sembra encara no ha acabat. El fruit d’una vida entregada amb rectitud és etern i està segur al graner de Déu. El temps de la sega posarà cada cosa al seu lloc.
Confiem, Senyor, que Tu ets el jutge just i que cap acte d’amor veritable es perdrà. Mantén els nostres ulls fixos en la sega final, amb la certesa que el blat prevaldrà sobre el jull.
Gna. Belén Quesada
Provincia Rosa Santaeugenia
