L’Església ens ofereix avui una mirada messiànica.
En primer lloc, en el relat d’Isaïes, el poble dispers es reuneix i predomina una imatge de concòrdia universal.
Per la seva banda, l’Apòstol dels gentils, en la seva Carta als Hebreus, exhorta als homes del seu temps i a nosaltres a reconèixer els errors juntament amb les faltes comeses i a acceptar amb humilitat i gratitud la correcció, amb els ulls posats en la meta que no és altra que el Banquet del Regne.
Finalment, Lluc en el seu Evangeli ens posa davant la porta estreta que s’obre a l’home en el moment crucial de la seva identitat, amb el risc de patir un desengany sense apel·lació. Potser han estat a prop de la presència i de la Paraula del Senyor, però
no van mirar com Ell,
no van tocar de prop el dolor aliè com Ell,
no van transmetre el missatge del Regne com Ell,
no van seguir les seves petjades ni van portar el seu jou lleuger.
En una paraula, només van ser espectadors i participants de trobades fortuïtes o fugaces.
Serán “els altres” – potser els últims – que ocuparan els llocs buits.
Mirant la realitat de la nostra societat actual, podríem comparar aquesta situació a un titular periodístic una mica sensacionalista:
« Migrants de països veïns ocupen nombrosos llocs de treball »
« Joves argentins que prolonguen la seva dependència familiar i l’ús de subvencions, no es capaciten adequadament per a desenvolupar-se en l’àmbit laboral i, en arribar a l’edat adulta, no són aptes per entrar al món del treball »
Que la Paraula d’aquest dia ens recorda que la salvació no s’aconsegueix per proximitat ni per costum, sinó que s’acull amb decisió i amb obres d’amor. El Regne és do i també tasca: entrar per la porta estreta és aprendre a mirar, sentir, anunciar i caminar com Jesús.
Gna. María José Bailos
Comunitat Casa Provincial
Província Santa Rosa de Lima
