30 de març de 2025
Durant el temps de Quaresma tenim l’oportunitat de revisar el nostre camí. Déu, el nostre Pare, sempre ens espera. Si ens desviem, si ens allunyem del seu pla o del seu projecte, per a Déu mai és tard, ell sempre està a l’espera.
En aquest quart diumenge de Quaresma, Jesús ens parla a través de la paràbola del fill pròdig. En aquesta història trobem tres personatges: el pare, que representa Déu; el fill gran, que simbolitza el fariseu, i el fill petit, que representa el pecador, la condició humana.
El pare va concedir el desig del fill petit, donant-li l’herència que li demanava. Déu no ens nega la nostra llibertat, ens permet decidir. Però el mal ús d’aquesta llibertat porta el fill petit a malgastar la seva herència i a quedar-se sense res. Enmig de la seva crisi, ha de buscar com sobreviure, treballar en temps difícils. És llavors quan reconeix el seu error i decideix tornar amb el seu pare, assumint el seu pecat i demanant perdó. Amb humilitat, comprèn que ja no mereix ser tractat com a fill, sinó com un treballador més. Aquesta actitud ens ensenya que la humilitat és la virtut que ens permet reconèixer els nostres errors.
Aquest temps de Quaresma és una ocasió propícia per revisar la nostra vida: Com estem caminant? Què li demanem al Pare? Hem de recordar que experimentarem la misericòrdia i el perdó de Déu quan, amb humilitat, ens acostem a Ell i li demanem perdó de cor.
A la paràbola veiem la contradicció entre els dos germans, però el pla del pare és salvar el qui s’ha allunyat. Així és la voluntat de Déu per a la humanitat: ell espera, espera pacientment que reflexionem i tornem al bon camí, confiant en la seva bondat i en l’amor que ens ofereix si retornem amb humilitat. Déu ens rep sempre amb els braços oberts.
Quan el fill torna al pare, el retrobament es converteix en un acte d’amor profund. El pare no havia anat a buscar-lo, però l’esperava. No és la indiferència d’un pare exigent que demana explicacions o que ignora el fill, sinó que, en veure’l arribar, s’alegra i l’acull amb tendresa. L’abraça, celebra el seu retorn, el vesteix amb roba nova, li posa un anell i sandàlies noves. Tot això té un significat profund: aquell fill que estava perdut ha tornat a la vida. És un gest d’amor, de misericòrdia i de perdó. L’actitud del Pare ens mostra la infinita compassió de Déu envers aquells que reconeixen els seus pecats.
Aquesta paràbola és una invitació a revisar la nostra vida, a reconèixer les nostres faltes i a tornar al Pare. L’Evangeli ens recorda que sempre tenim l’oportunitat de reconèixer els nostres errors i demanar perdó, confiant en la misericòrdia del nostre bon Pare i Mare, Déu que és amor.
Jesús, a través d’aquesta història, il·lumina el nostre camí. Ens convida a reflexionar sobre la nostra vida, sobre com actuem i sobre com reconèixer l’amor de Déu en les persones que ens envolten. L’exemple del fill que es va equivocar però va saber tornar enrere ens anima a examinar les nostres accions. Si ens hem allunyat del que Déu espera de nosaltres, hem de reconèixer-ho, tornar i demanar perdó.
Tinguem la certesa que Déu sempre ens espera amb els braços oberts, disposat a perdonar-nos, perquè Ell és misericòrdia. Demanem-li que ens guiï pel camí que ens retorna a la seva presència.
Germana Juliana Gómez Par
Comunitat de Lancetillo, Guatemala
Província Sant Martí de Porres
