XXXIII Diumenge de durant l’any (Cicle A)

Ens trobem ja a la recta final de l’any litúrgic, celebrant aquest trenta-tresè diumenge de durant l’any. L’Església ens convida a alçar la mirada cap a l’horitzó definitiu de la nostra vida. No pas per espantar-nos ni per paralitzar-nos amb l’angoixa davant la fi del món, sinó per recordar-nos quina és la nostra veritable vocació mentre caminem per aquesta terra.

Sant Pau ens ho diu clarament en la segona lectura: nosaltres no som fills de la nit ni de les tenebres; som fills de la llum i del dia. Per això, no podem viure adormits en la rutina o l’apatia; ens toca viure desperts, serens i compromesos amb el Regne.

En l’Evangeli d’avui, Jesús ens regala la coneguda paràbola dels talents. Amb aquesta paràbola ens ensenya què hem de fer mentre esperem la seva vinguda.

Un home, abans de marxar de viatge, confia els seus béns als seus servents segons la capacitat de cadascú: a un li dona cinc talents, a un altre dos i al tercer un.

Els dos primers servents no perden ni un segon. Plens d’entusiasme, es posen en marxa, s’arrisquen, fan treballar allò que han rebut i aconsegueixen duplicar la inversió. Quan el senyor torna, no recompensa únicament els resultats, sinó també la seva fidelitat i el seu coratge: «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; et confiaré molt més. Entra al goig del teu senyor.»

Però què passa amb el tercer servent? Rep un talent, però en lloc de posar-lo en moviment, se’n va i l’amaga.

I quan li demanen comptes, es justifica dient: «Senyor, sabia que ets un home exigent… per això vaig tenir por i vaig anar a amagar el teu talent.»

Com recordava el papa Francesc en meditar aquest Evangeli, aquell servent tenia una imatge completament distorsionada del seu senyor: se l’imaginava egoista, exigent i implacable. I quan ens relacionem amb Déu des de la por i no des de la confiança, tot se’n va en orris. La por paralitza, mentre que la confiança allibera. Per por d’arriscar-se, aquell home va preferir no fer res; per por d’equivocar-se, va escollir la comoditat d’enterrar la gràcia rebuda. El seu gran pecat no va ser haver fet alguna cosa dolenta, sinó no haver fet absolutament res. El seu error va ser el conformisme, l’omissió i la manca d’audàcia. És una bona ocasió per aprofundir en els nostres «pecats d’omissió»: tot el bé que hauríem pogut fer i no hem fet.

De vegades caiem en la temptació de pensar que ser un bon cristià consisteix únicament a «no infringir cap manament», a «conservar» intacte allò que tenim, sense moure ni un dit. Ens preocupem per conservar la fe, conservar els costums, conservar la tranquil·litat… però l’Evangeli no és per guardar-lo dins d’una vitrina! La fe pren vida quan es comparteix, la gràcia creix quan es dona i l’amor dona fruit quan ens arrisquem.

Déu no ens ha donat la vida, la família, la capacitat de servir, el perdó i l’Evangeli perquè els enterrem en el nostre egoisme o aïllament. La primera lectura, del llibre dels Proverbis, ens presenta la figura de la dona virtuosa com a model d’aquesta saviesa viva: una persona que treballa amb les seves mans, que no es queda de braços plegats i que obre generosament les mans al pobre i al desvalgut. Això és fer fructificar els talents! La nostra vida és un do; per tant, per viure-la plenament, cal donar-la, oferir-la. Tot allò que tenim té una missió que va més enllà de nosaltres mateixos.

No importa si sents que has rebut cinc talents, dos o només un. La diferència de talents no significa una desigualtat d’oportunitats davant de Déu, sinó una invitació personalitzada a respondre amb creativitat i generositat. No ens resignem a una vida espiritual grisa o tèbia. Hem de treballar per desenvolupar talents com l’empatia, l’escolta, el perdó, el testimoniatge en la feina, l’acte d’allargar la mà a qui pateix i la contribució a construir una societat més justa.

En el llibre dels Proverbis, la figura de la dona virtuosa o dona forta encarna la saviesa en la vida quotidiana. No és una figura passiva ni tancada en la comoditat: treballa amb destresa, gestiona amb visió, aporta abundància a la seva llar i «obre les mans al pobre i les estén al desvalgut».

Aquesta mateixa actitud activa la trobem en els dos primers servents de l’Evangeli, que de seguida es posen a negociar amb els talents rebuts i aconsegueixen duplicar la inversió. En canvi, el tercer servent representa el pecat de l’omissió i de la mandra: fer un forat a terra per mantenir segur, però estèril, el do de Déu.

La primera lectura acaba amb una afirmació cèlebre: «És digna de lloança la dona que venera el Senyor». En la Bíblia, el veritable temor de Déu no és pas el pànic ni l’angoixa, sinó l’amor reverent, la filiació i la confiança que impulsen una acció responsable. És a dir, aquest missatge s’adreça a tota persona que vol viure fidelment el manament de l’amor, ja que són les obres, i no les aparences, les que ens mostren què hi ha en cada cor.

L’Evangeli ens mostra l’altra cara de la moneda: el tercer servent intenta justificar-se dient: «Vaig tenir por», perquè s’imaginava el seu senyor com un home dur i despietat. Aquesta imatge distorsionada de Déu ofega la seva llibertat i iniciativa, perquè la por congela l’ànima, mentre que la confiança allibera per al servei actiu.

Tant la dona dels Proverbis com els administradors fidels comprenen que la gràcia no ens ha estat donada perquè la conservem dins d’una vitrina o la retornem intacta sense haver-la utilitzat mai. Totes dues lectures lloen aquells que s’hi juguen la vida amb audàcia, assumeixen la feina amb alegria i són declarats dignes de gaudir del fruit de les seves obres i d’entrar en el goig del Senyor. En definitiva, les obres mostren com n’estem d’agraïts per la confiança que el Senyor ha dipositat en nosaltres en confiar-nos els talents…

Avui, el Senyor ens fa aquestes preguntes al cor:

  • Què estàs fent amb els talents que t’he confiat?
  • Estàs vivint la teva fe des de l’alegria del servei o des de la paràlisi de la por?

Quan arribi el moment de trobar-nos cara a cara amb Ell, tant de bo puguem escoltar aquestes paraules que reconforten l’ànima: «Entra a participar de la joia del teu senyor.»

Gna. Cristina Lenska

Província Santa Rosa de Lima

A LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA

A LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA

Amb gran alegria, compartim aquest bell missatge escrit per les alumnes del Complex Educatiu Fray Martín de Porres, El Salvador. En ell, expressen el seu profund agraïment i admiració per les Germanes Dominiques de l’Anunciata per la seva dedicació, compromís i amor...

Ens preparem per viure un temps de gràcia i celebració

Ens preparem per viure un temps de gràcia i celebració

Doble Jubileu?   Ens preparem per viure un temps de gràcia i celebració: el Doble Jubileu de la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata, que començarà el 2 d’abril de 2025, en commemoració dels 150 anys de la Pasqua del nostre estimat Sant Francesc Coll. Des...

DIMECRES DE CENDRA

La Quaresma és una olimpíada d’amor, un camí de conversió recorregut descalç, com un itinerari cap a la Pasqua. Ens obre la porta a un llarg temps de camí, de pelegrinatge pel nostre món interior, per la petjada que deixem en el nostre pas per les vides dels altres i...

VIII Diumenge del Temps Ordinari

VIII Diumenge del Temps Ordinari

"Ser sincers i coherents amb nosaltres mateixos i amb els altres" Les lectures d’aquest diumenge ens conviden a reflexionar sobre la importància de la coherència entre les nostres paraules i les nostres accions, com a fruit del que som realment. El llibre de...

Presentem el logo del Doble Jubileo!

Presentem el logo del Doble Jubileo!

Aquest logotip commemoratiu encapçala l’essència del Jubileu de l’Esperança que celebra tota l’Església i el 150è aniversari de la pasqua de Sant Francesc Coll, el nostre fundador. Cada element visual és un símbol que ens parla de la vida, missió i llegat del Pare...

Diumenge XXXII de durant l’any

Diumenge XXXII de durant l’any

Estar preparats mentre esperem A la paràbola evangèlica de les deu verges, totes esperaven el nuvi, però només cinc van portar oli de reserva per als seus llums. Al principi, semblava que totes feien el mateix. Totes esperaven trobar-se amb el nuvi, totes tenien llums...

SOLEMNITAT DE TOTS SANTS

SOLEMNITAT DE TOTS SANTS

En aquesta solemnitat de Tots Sants, l’Església celebra la festa de tots els sants, tant d’aquells que han estat reconeguts oficialment mitjançant la canonització com d’aquells que només Déu coneix. Aquesta celebració solemne honra homes i dones que, al llarg de la...

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY

"Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix" Mt.22,34-40 Ja ens trobem a la recta final de l’any litúrgic, en aquest trentè diumenge de durant l’any. Les setmanes avancen i l’Església ens condueix progressivament cap al desenllaç de l’any, un temps de maduresa...

Publicado:

nov. 14, 2026