Així puc expressar l’experiència davant la tomba del Papa Francesc.
La basílica de Santa Maria la Major a Roma va acollir en el seu interior les restes mortals del Papa Francesc segons les disposicions que ell mateix va demanar. Reflecteix la màxima sobrietat i senzillesa, i és una profunda i significativa invitació SILENCIOSA a prendre consciència i valorar la presència lluminosa de Crist en tots els moments de la vida i també en la mort.
Senzillesa i sobrietat per a un home que va viure la llibertat evangèlica de qui sap en QUI ha posat la seva confiança.
Abans d’arribar a la sepultura de Francesc, el nostre Pastor i Guia, passem davant la imatge de la Verge Reina de la Pau. Una imatge profundament comunicativa que commou a qui busca i vol comprendre on és Déu, on és la nostra Mare Maria, davant tanta sofriment i mort absurda. La guerra, la violència, la manipulació, el rebuig… Amb la mà alçada i el seu rostre expressiu, Maria alça un clam silenciós: PROU!
Després de la sepultura de Francesc trobem la capella de la Mare de Déu de les Neus: Salus Populi Romani – Protectora del Poble Romanès –, davant de la qual el Papa resava abans de les seves visites i viatges papals.
El silenci i l’austeritat contrasten amb la gran multitud de creients pelegrins en aquest jubileu de l’Esperança i amb els turistes… La sepultura de Francesc és una predicació silenciosa i eloqüent.
Rezem per ell, li demanem la seva intercessió per tota la humanitat, per la PAU!
Gna. ANA BELÉN VERÍSIMO GARCÍA
