Iniciem un nou Advent, temps d’espera, de promesa i d’esperança. L’Evangeli d’aquest primer diumenge (Mc 13,33-37) ens convida a vetllar: “Estigueu atents i vigileu, perquè no sabeu quan arribarà el moment”. Jesús no parla des de la por, sinó des de la certesa que Déu compleix les seves promeses. La vigilància que Ell demana és una actitud del cor, una manera de viure oberts al pas de Déu, confiant que la seva vinguda transforma la història i la nostra vida.
L’Advent ens ensenya a esperar, però no amb una espera passiva, sinó amb una esperança activa. Esperar cristianament no és resignar-se; és mantenir-se desperts, mirar més enllà del que veiem, creure que Déu continua actuant fins i tot quan el món sembla fosc. L’esperança és aquella llum interior que, fins i tot enmig de la nit, ens recorda que el Senyor ve, que no estem sols i que l’última paraula serà sempre de Déu.
Aquesta esperança es reflecteix especialment en tantes persones que, amb la seva vida senzilla, esdevenen signe de l’amor de Déu. Pensem, per exemple, en un pare de família, un home d’esperança. Cada dia es lleva d’hora per treballar i sostenir els seus. No ignora les dificultats: la incertesa econòmica, els reptes de la vida familiar, les pors pel futur dels fills. Tanmateix, no es deixa vèncer per la preocupació. Sap que, més enllà del que pot controlar, Déu camina al seu costat.
Aquest pare no espera amb els braços plegats. La seva esperança s’expressa en gestos concrets: en l’esforç d’educar, en la fidelitat al deure, en l’amor silenciós amb què sosté la seva família, en la pregària senzilla de cada nit, quan posa la seva vida en mans de Déu. Els seus fills aprenen d’ell que l’esperança no és una il·lusió, sinó una força que sosté i dona sentit. És un vigilant, com els de l’Evangeli: atent, responsable, confiat, obert al que Déu vol fer en la seva vida.
En aquest Advent, també nosaltres som cridats a ser homes i dones d’esperança: a mantenir-nos desperts, a confiar fins i tot quan no veiem resultats immediats, a creure que Déu ve sempre de maneres noves. Que aquest temps ens ajudi a alçar la mirada, renovar la confiança i esperar activament el Senyor que ve a salvar-nos.
Gna. Glecy Punongbayn, OP
