Gna. Ana Belén Verísimo
Celebrar la festa del Pare Coll en el context del Jubileu de l’Església i dels 150 anys de la seva Pasqua ens ofereix una bona oportunitat per aprofundir i amarar-nos de l’esperança que ell vivia.
L’esperança no és un bonic discurs.
L’esperança és un compromís real i concret.
El Pare Coll vivia l’esperança i generava esperança entre les persones amb qui es relacionava i a qui anunciava la Bona Nova de Déu, l’Evangeli.
Com vivia ell l’esperança?
Com generava esperança?
Deixem que ressonin les seves paraules:
”L’important no és dir una paraula, sinó tenir el coratge de pronunciar la primera paraula de reconciliació.”
“Qui estima Déu conserva la pau al cor i la manifesta en el rostre, tant en els moments difícils com en els bons.
“Per ensenyar la caritat, primer cal viure-la.”
Recordeu: sense pregària no és possible.
I així com un foc en fa néixer un altre, l’esperança encén esperança.
Feliç festa!
