Evangeli de Mt. 1, 16 ss.
“Deixem-nos envair pel silenci de Sant Josep.” (Papa Benet XVI)
Com cada any, tornem a llegir i escoltar l’Evangeli de Sant Mateu, on reflexionem sobre la missió de Sant Josep. Cada vegada que es llegeix un passatge de la Sagrada Escriptura, s’extreu un nou ensenyament. Imaginem-nos Josep en el moment de rebre la notícia que la seva promesa està embarassada, així com la confiança de la Mare de Déu, conscient del que ella sabia de Déu. Junts van realitzar la missió encomanada… Quanta pregària i abandonament a Déu van haver de tenir! Hores llargues de silenci que van alimentar la seva fe.
Què podem aprendre del nostre patriarca Sant Josep?
Prudència:
Quan l’Àngel del Senyor li demana que no repudiï secretament Maria, quina és la reacció de Josep? A diferència de Sara, quan Abraham li comparteix el que li van dir els tres visitants (Gn. 18, 2.12), Josep no riu! Creu, obeeix sense comprendre.
Confiança:
Va posar la seva confiança en les paraules de l’Àngel enviat per Déu, és a dir, va confiar plenament en Déu, obeint immediatament i portant Maria a viure amb ell.
Obediència:
Quan Josep es va despertar, va fer allò que li havia manat l’àngel del Senyor. Va obeir la veu del Senyor, que li va dir: “Pren la teva dona i emporta-te-la amb tu.” Es va dedicar a cuidar del seu fill i de la seva dona, complint d’aquesta manera la tasca que Déu li havia encomanat des del principi de la seva vida: protegir, cuidar i educar amb el seu exemple i testimoni de vida, sense permetre que el pla salvífic es desviés.
Josep, en comprometre’s amb Maria i contemplar atentament la seva manera de viure durant el temps que va estar confiada a la seva protecció, es va convertir en el testimoni més fidel de la seva castedat: un testimoni fidel, discret, silenciós i obedient. Aquesta discreció de Josep, la seva extraordinària humilitat, és tan clara que ningú n’ha de dubtar, fins i tot aquells que no comparteixen la nostra fe. Deixem-nos envair per Josep; en ell podem aprendre a créixer en el coneixement de Déu.
Si volem endinsar-nos en el cor de la veritat, si volem rebre tota la llum que emana de Crist, cal aprendre a estimar en silenci, indispensable per assolir una vida religiosa i humana autèntica i essencial.
Josep és mestre de vida interior que, amb voluntat i una fe cega i profunda, es lliura al pla de Déu i als seus designis sense preguntar, sense qüestionar. Simplement va obeir davant de la crida de Déu.
Vida Consagrada:
Déu ens ha cridat en llibertat i en llibertat hem respost. I, sense importar el temps que portem com a dones consagrades, necessitem una vida profunda d’interiorització, és a dir, estar permanentment en l’Esperit Sant, deixant-nos il·luminar dia a dia en la recerca del voler de Déu. Fem de la nostra vida consagrada un testimoni visible; deixem-nos embolcallar per la gràcia de l’Esperit.
“Mai com avui la vida religiosa està urgida de ser nova, trobant noves formes que tinguin la capacitat de portar a l’altre a les fonts de comunió, possibilitant relacions que neixen de la cruïlla de mirades, inquietuds, desig, reflexions.” (Carta apostòlica Patris Corde)
El Grup Familiar de l’Anunciació fa una aportació des de la seva vocació com a matrimonis:
Hi ha molts pares de família que han estat instruments per complir la voluntat de Déu, malgrat la seva debilitat humana. Segons el voler de Déu, veiem en Sant Josep un home just i obedient; les esposes som semblants a ell perquè hi ha obediència i fe en cadascuna de nosaltres per portar i acompanyar la nostra família.
Nosaltres naixem amb una missió que, dia a dia, anem formant amb els nostres esposos i fills: créixer-los, educar-los perquè no s’apartin del camí de Déu.
Avui dia, per què no es casen els joves? Hi ha molt egoisme en les noves parelles, que no volen tenir el compromís de formar una família. No hi ha formació en la família, no se’ls inculca el valor d’aquesta institució, i tot ho prenen sense cap valor, substituint els fills per mascotes. Per això, és bo preguntar-se: Què em diu a mi Sant Josep? I què diu Maria davant el matrimoni? Quan Josep va saber que la Mare de Déu estava embarassada, només hi va haver abundància d’obediència a Déu.
L’escàndol de l’embaràs de Maria, què significava en aquell temps? Josep va escoltar únicament la veu de Déu i no la dels homes. Josep demostra la seva obediència i el seu ésser d’home de fe. A través de la pregària, va comprendre el que Déu li demanava… Va ser el pare substitut, el cuidador de Maria i Jesús.
Podríem comparar la missió acceptada i rebutjada entre Judes i Sant Josep. Judes no va acceptar allò que Déu li va demanar, en canvi, Josep va saber acceptar el designi de Déu. Cal esforçar-nos per viure els valors que Josep va viure, destacant la paciència, sent esposos amables, afectuosos i obedients, i vivint els esdeveniments amb generositat i en silenci.
El matrimoni entre Maria i Josep transcendeix el cor: de l’amor carnal a l’amor espiritual, de l’obediència a la plenitud de l’amor diví. No és una negativitat, sinó una invitació a seguir-ne l’exemple.
La Quaresma no s’ha de viure amb tristesa i desesperança; al contrari, cal viure-la com un mitjà eficaç de salvació. Demanem al Senyor, per la intercessió de Sant Josep, la gràcia d’estimar, perquè ens porti a adherir-nos a Déu d’una manera ferma i constant, amb una tenacitat suficient per aixecar-nos en l’hora de la prova.
Hna. Algèria Vargas Acosta i Grup Familiar de l’Anunciació
Cd. d’Izúcar de Matamoros, Pue., Mèxic
Província Sant Martí de Porres
