Enmig d’un món trasbalsat per guerres, divisions i ferides que semblen no tancar-se mai, la humanitat continua cercant un refugi: la pau. No es tracta només d’un simple silenci després de la tempesta, sinó d’alguna cosa més profunda, més duradora, més autèntica.
En un vespre solemne amb els seus deixebles, Jesús va pronunciar unes paraules que travessen els segles com un xiuxiueig ple d’esperança:
«Us deixo la pau, us dono la meva pau; no us la dono com el món la dona…» (Joan 14,27).
Aquella promesa no era un ideal llunyà, sinó un do destinat a habitar en el cor d’aquells que confiaven en Ell. El profeta Isaïes ho havia entès molt bé quan escrivia:
«Tu guardaràs en perfecta pau aquell qui té el pensament ferm en tu, perquè en tu confia» (Isaïes 26,3).
La pau, doncs, no comença a fora, en acords o tractats, sinó dins de cada ànima que s’abandona en les mans de Déu. Pau l’havia compresa i la va resumir en una exhortació senzilla, però exigent:
«Si és possible, en la mesura que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom» (Romans 12,18).
Avui, aquesta mateixa crida ressona amb força a través de la veu del Papa Lleó XIV. Un matí d’agost, davant de milers de pelegrins reunits, va demanar a tota l’Església que s’unís en dejuni i pregària per la pau. No ho va fer amb la fredor d’un diplomàtic, sinó amb la urgència d’un pastor que sent el dolor del seu poble. Va assenyalar el 22 d’agost, festa de la Reina de la Pau, com un dia per elevar junts el clam de la humanitat. I va confiar aquest crit a Maria, la Mare que mai no abandona els seus fills.
El Papa recordava així que la pau no es conquista amb armes, sinó amb gestos de fraternitat, amb cors oberts i mans esteses. En les seves paraules hi ressonava l’eco de l’Evangeli, aquell que anomena “fills de Déu” els qui treballen per la pau (Mateu 5,9).
L’escena queda gravada a la memòria: un món ferit, un Papa que convida a pregar, i una comunitat de creients que, en tancar els ulls en l’oració, s’uneix més enllà de fronteres i diferències. Allà, en aquell silenci compartit, la pau comença a prendre forma.
Senyor de misericòrdia,
fes de nosaltres constructors de pau.
Que les nostres paraules guarixin,
que els nostres gestos uneixin,
i que les nostres pregàries, elevades amb Maria, Reina de la Pau,
sostinguin els qui avui pateixen la guerra i la violència.
Amén.
