La Bíblia ens recorda que som “estrangers i peregrins” (1 Pere 2,11-12). Aquesta afirmació ens situa davant d’una veritat essencial: res no és definitiu en aquest món i tota la nostra vida és un camí cap al Regne de Déu. La fe, per tant, no es pot viure com una cosa estàtica o possessiva, sinó com una experiència dinàmica que es comparteix i es transmet.
La peregrinació de la relíquia de Sant Francesc Coll, que passa de comunitat en comunitat, expressa visiblement aquesta realitat. La fe no es guarda, s’ofereix; no s’atura, es posa en camí. Cada comunitat que acull la relíquia rep un do, però també una responsabilitat: deixar que aquesta fe continuï avançant.
Com a Família Anunciata, estem cridades a viure una fe oberta, disponible i missionera, que es deixa tocar pels altres i que esdevé testimoni viu de l’amor de Déu.
Preguntes per a la reflexió:
-
De quina manera estic vivint la meva fe com un camí i no com una possessió personal?
-
Com puc ser testimoni de l’amor de Déu a la meva comunitat i als llocs on passo, com a peregrí entre els altres?
-
Com puc obrir el meu cor per rebre la fe dels altres i permetre que el meu testimoni també inspiri el seu camí?
Oració
Senyor, peregrí dels nostres camins,
ensenya’ns a no instal·lar-nos en el còmode.
Fes-nos lliures per compartir la fe rebuda.
Que no guardem el que és do.
Obre les nostres mans i el nostre cor.
Que sapiguem transmetre esperança.
Acompanya cada pas de la nostra missió.
Fes-nos testimonis enmig del món.
Que caminem lleugers cap al Regne.
I confiïn sempre en la teva promesa.
