El passat 15 de març de 2025, l’Abadia de Montserrat es va convertir en el punt de trobada de 600 religiosos i religioses de Catalunya, responent a la convocatòria de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). Aquesta jornada, celebrada sota el lema de l’Any Jubilar “Pelegrins d’esperança”, va esdevenir un testimoni de vitalitat i compromís de la Vida Consagrada en el marc del Mil·lenari de Montserrat.
L’acollida d’aquest gran esdeveniment va ser possible gràcies a la col·laboració de diverses institucions i, en especial, dels delegats diocesans de Vida Consagrada. La comunitat benedictina de Montserrat va tenir un paper clau en l’organització, reforçant els llaços entre els diferents Ordes i Congregacions presents a Catalunya.
Les filles del P. Coll, com segur que en algun moment també va fer ell, ens vam fer presents en aquest esdeveniment. Anàvem cada una amb el seu bisbat.
La trobada es va iniciar amb la salutació de la Germana Susana Garcia, Carmelita de Sant Josep presidenta de l’URC, qui va destacar la importància de Montserrat com espai de referència per a la vida religiosa. Fra Octavi Vilà, bisbe de Girona i responsable de la Vida Consagrada, encara que no va poder assistir, va enviar una carta expressant el seu vincle amb la Unió de Religiosos.
Un dels moments més significatius de la jornada va ser la missa conventual presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, qui en la seva homilia va ressaltar la importància de la missió cristiana en el context actual. “La rutina diària ens pot fer oblidar una premissa essencial, que som del Senyor”, va expressar, fent una crida a mantenir viu el compromís de la fe.
A més, el bisbe Casanova va utilitzar una imatge evocadora per descriure la vida consagrada: “Sou com un ametller, un arbre que té pressa per florir, un esclat lluminós”. Amb aquestes paraules, va destacar la necessitat de la presència dels religiosos en un món on “regna el silenci de Déu”.
Acabada la celebració, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, va oferir una reflexió en la qual va posar en valor el simbolisme del monestir i la seva història. Va recordar els mosaics presents a la Basílica de Santa Maria que representen els monjos i els pelegrins, fent una crida als religiosos a reviure l’experiència del pelegrinatge dels Sants Fundadors de les seves respectives Congregacions.
El Pare Manel va destacar que “avui la vida religiosa és contracultural” i va subratllar la necessitat de diàleg amb la societat: “A Montserrat establim diàlegs sempre, el primer amb la nostra societat, ja que és necessari, ser testimoni de ls nostra fe cristiana a la nostra terra”. Va remarcar la importància de la comunitat en un món hiperconnectat, on “estem molt connectats, però sovint poc comunicats”.
A més, va reafirmar la fidelitat de Montserrat a la Regla de Sant Benet i el seu paper com a referent espiritual: “Montserrat és un punt de referència en la vida de molta gent, sempre hi som”. Aquesta jornada va ser una oportunitat per als religiosos de reafirmar la seva Missió i Identitat enmig dels reptes contemporanis.
Així, el pelegrinatge organitzat per la URC no només va ser una trobada de celebració i pregària, sinó també una jornada de reflexió sobre la importància de la Vida Consagrada com a signe d’esperança en el nostre temps.
Ens van passar el “videomàping” que van fer pel mil·lenari.
Amb tot això, vam arribar al migdia, l’hora de dinar. La Comunitat ens van convidar a dinar al restaurant Montserrat, alguns dels monjos ens hi van acompanyar…
La tarda es podia anar visitar l’exposició del Mil·lenari i l’Espai Immersiu. Dues coses molt recomanables de visitar.
La Comunitat benedictina de Montserrat, van ser uns bons amfitrions per totes nosaltres.
I, es va fer l’hora de tornar a casa…havent passat un dia molt agradable a la nostra Muntanya santa de Montserrat i als peus de la Nostra Mare, que esperem ens acompanyi en el nostre pelegrinatge per aquest mon.
Gna. Paquita Borrull
