La peregrinació d’una relíquia s’entén des del misteri de l’Encarnació i de la comunió dels sants. Déu actua en la història a través de persones concretes, i en sant Francesc Coll la seva gràcia va prendre forma de vida donada, paraula anunciada i missió incansable. La relíquia és signe d’aquesta memòria viva que no pertany només al passat, sinó que es fa present avui.
La comunió dels sants ens recorda que l’Església és un cos viu, en el qual els qui ens han precedit en la fe continuen acompanyant-nos. Pelegrinar amb la relíquia és reconèixer que formem part d’una història més gran, sostinguda per la fidelitat de Déu i pel testimoni de tants homes i dones que van viure l’Evangeli amb radicalitat.
Aquesta memòria compartida enforteix la nostra identitat i ens impulsa a continuar caminant amb confiança i gratitud.
Preguntes per a la reflexió
-
Quines persones o testimonis de fe han estat per a mi memòria viva de l’amor i la fidelitat de Déu?
-
Com experimento avui la comunió amb els qui m’han precedit en la fe i amb l’Església a la qual pertanyo?
-
De quina manera estic cuidant i transmetent l’herència espiritual que he rebut com a part de la Família Anunciata?
Oració
Déu de la memòria viva,
gràcies pels qui ens han precedit.
Pels seus passos fidels en l’Evangeli.
Per la seva entrega silenciosa i fecunda.
Fes-nos conscients d’aquesta comunió.
Que no oblidem d’on venim.
Que cuidem l’herència rebuda.
Uneix la nostra història a la teva.
Fes-nos part viva de la teva Església.
I testimonis fidels del teu amor.
