Déu camina amb el seu poble

L’experiència del pelegrinatge ens remet al cor mateix de la fe bíblica: Déu no és un Déu llunyà, sinó un Déu que camina amb el seu poble.
Des d’Abraham, que es posa en camí confiant en la promesa, fins al poble d’Israel guiat pel núvol i el foc en el desert, la història de la salvació és una història de passes fetes en la fe. Caminar amb Déu significa refiar-se de la seva paraula fins i tot quan l’horitzó no és clar.

El pelegrinatge de la relíquia de sant Francesc Coll ens recorda que aquest camí continua avui. Com els deixebles d’Emmaús, també nosaltres som acompanyats pel Ressuscitat, que il·lumina la nostra història i encén el nostre cor. La relíquia no és un objecte aïllat, sinó un signe que ens remet a una vida concreta on Déu va actuar amb força i fidelitat. En acollir-la, som convidats a rellegir la nostra missió i la nostra pròpia història a la llum de l’Evangeli.

Reconèixer que Déu camina amb el seu poble ens omple d’esperança. No avancem sols: Ell va al davant, sosté els nostres passos i orienta el nostre camí cap al Regne.

1. En quines experiències concretes de la meva vida descobreixo que Déu ha caminat amb mi, fins i tot quan no el reconeixia?

2. Quines pors, comoditats o seguretats em costa deixar per posar-me veritablement en camí amb Déu?

3. Quin pas de fe personal o comunitari sento avui que el Senyor em convida a fer?

Senyor del camí i de la promesa,
posa els teus passos al costat dels nostres.
Quan dubtem, recorda’ns la teva fidelitat.
Quan tinguem por, sigues la nostra confiança.
Il·lumina les nostres nits amb la teva paraula.
Fes cremar el nostre cor en escoltar-te.
Acompanya la nostra història quotidiana.
Ensenya’ns a caminar en esperança.
Que no perdem el rumb del Regne.
Camina amb nosaltres, avui i sempre.