![\"\"](\"https:\/\/dominicasanunciata.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Captura-de-pantalla-2026-07-24-122341.png\")
<\/figure>\n\n\n\nTan bon punt comencem a parlar del sentit del temps, de la paci\u00e8ncia necess\u00e0ria perqu\u00e8 el Regne pugui germinar, molts se senten temptats de caure en una forma d’indifer\u00e8ncia espiritual, perqu\u00e8 pensen que n’hi ha prou de deixar que les coses segueixin el seu curs i que, al capdavall, tot acabar\u00e0 arreglant-se. Tanmateix, l’actitud de Crist \u00e9s ben diferent. Ell coneix el pes de la nostra condici\u00f3 humana. Sap com \u00e9s de lent el nostre cam\u00ed i fins a quin punt cal reprendre una vegada i una altra la tasca. Per\u00f2 aquesta acceptaci\u00f3, plena d’amor, del que som t\u00e9 com a contrapartida el desig urgent de veure’ns compromesos des d’ara mateix en la bona direcci\u00f3. \u00c9s amb un profund sentit d’urg\u00e8ncia que crida els seus deixebles a posar-se immediatament en cam\u00ed. Si aquest cam\u00ed \u00e9s llarg, encara hi ha m\u00e9s motius per fer sense demora l’elecci\u00f3 radical que s’imposa. Els nostres retrocessos i les nostres aturades pel cam\u00ed no han de posar mai en q\u00fcesti\u00f3 aquesta elecci\u00f3; aquesta \u00e9s la invitaci\u00f3 urgent d’aquest diumenge.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s precisament aquesta elecci\u00f3 radical la que posa en relleu la primera lectura, extreta del primer llibre dels Reis (3, 5.7-12). El rei Salom\u00f3 acaba de pujar al tron d’Israel; D\u00e9u se li apareix en somnis i el convida a demanar all\u00f2 que desitgi. En lloc de demanar riqueses, una llarga vida o la mort dels seus enemics, Salom\u00f3 demana \u00abun cor atent\u00bb. Aquesta humilitat agrada a D\u00e9u, que li concedeix la saviesa necess\u00e0ria per discernir el b\u00e9 del mal, aix\u00ed com tota la resta per afegidura. Per a nosaltres, aix\u00f2 \u00e9s una invitaci\u00f3 a orientar les nostres preg\u00e0ries cap a la recerca de la voluntat divina. El salm 118 (119) prolonga aquesta mateixa s\u00faplica celebrant l’amor per la Paraula i per la llei de D\u00e9u. Aix\u00ed, el salmista proclama que els preceptes divins s\u00f3n m\u00e9s valuosos que l’or i la plata, perqu\u00e8 seguir la llei de D\u00e9u \u00e9s un do que protegeix l’home i esdev\u00e9 per a ell una aut\u00e8ntica font de felicitat i de saviesa.<\/p>\n\n\n\n
Sant Pau, en la carta als Romans (8, 28-30), refor\u00e7a aquests dos textos recordant que \u00abtot contribueix al b\u00e9 dels qui estimen D\u00e9u\u00bb, perqu\u00e8, en veritat, l’amor de D\u00e9u \u00e9s el veritable tresor que ens precedeix i ens acompanya. A m\u00e9s, ens revela que la culminaci\u00f3 del designi de D\u00e9u \u00e9s que siguem \u00abconformats a la imatge del seu Fill\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, l’Evangeli segons sant Mateu (13, 44-52) posa en relleu aquesta recerca de D\u00e9u mitjan\u00e7ant les par\u00e0boles del tresor amagat en un camp i de la perla de gran valor. El que en retenim \u00e9s aix\u00f2: trobar el Regne del Cel exigeix fer una elecci\u00f3 radical. L’home que descobreix el tresor, igual que el mercader que troba la perla, ven tot el que posseeix per adquirir-la. Per aix\u00f2, quan descobrim el valor inestimable del missatge de Crist, tota la resta passa a un segon terme. Aix\u00f2 demana un esfor\u00e7 de discerniment i el coratge de desprendre’ns de tot all\u00f2 que \u00e9s incompatible amb la vida cristiana.<\/p>\n\n\n\n
Sense parar, dubtem a girar-nos veritablement cap a D\u00e9u. Demanem-li que ens ajudi a orientar decididament la nostra vida cap a Ell. Malgrat les nostres febleses, podrem reprendre el cam\u00ed amb perseveran\u00e7a, conven\u00e7uts que, al terme d’aquest recorregut, coneixerem la vida veritable.<\/p>\n\n\n\n Gna. Nathalie Dossou<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Vicariat Sant Francesc Coll<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tan bon punt comencem a parlar del sentit del temps, de la paci\u00e8ncia necess\u00e0ria perqu\u00e8 el Regne pugui germinar, molts se senten temptats de caure en una forma d’indifer\u00e8ncia espiritual, perqu\u00e8 pensen que n’hi ha prou de deixar que les coses segueixin el seu curs i que, al capdavall, tot acabar\u00e0 arreglant-se. Tanmateix, l’actitud de … Continue reading XVII DIUMENGE DEL TEMPS ORDINARI – 26 de juliol de 2026<\/span> <\/figure>\n\n\n\n\n